Per què les dones viuen més que els homes? La resposta no és només genètica

Barcelona

El divulgador científic Pere Estupinyà acaba de publicar un llibre que trenca amb la idea que la plenitud de la vida s’assoleix de jove. A "¿Qué quieres ser de mayor?; Cómo convertir la madurez en la mejor etapa de tu vida", Estupinyà, el mentor del qual va ser Eduard Punset, defensa amb dades que el pic de la nostra vida arriba a partir dels cinquanta i no abans, cosa que també ha defensat en una entrevista al programa Aquí Catalunya, de SER Catalunya, amb motiu del llançament d’aquest assaig provocador.

Estupinyà sosté que cada persona segueix la seva “línia vital”, però les dades estadístiques recopilades al llibre donen suport a la seva teoria: “Entre els 40 i els 45 és l’etapa més dura perquè s’hi ajunten pressions dels fills, laborals, econòmiques, molts aspectes, però a partir dels 55 el sentit de benestar comença a pujar, i sí, a partir dels 55 el benestar millora”. “Amb 44 anys encara ets al pou”, ha bromejat amb la presentadora Marina Fernàndez.

Tanmateix, Estupinyà reconeix que aquesta etapa de plenitud a la maduresa, per a la qual cal un canvi de mentalitat i “fugir de l’autoedatisme”, no és infinita i arriba al seu final “quan arriba la dependència”, tot i que “la fragilitat està arribant cada vegada més tard”, gràcies a l’augment de l’esperança de vida. “Tenim una etapa entre els 55 i fins que duri la salut que és la que exploro en aquest llibre, que és una oportunitat molt gran tant individual com social”, ha sintetitzat.

En l’entrevista, el divulgador ha assenyalat que l’esperança de vida a Espanya és de 84 anys, 86 en dones i 81 en homes, tot i que tots dos sexes “s’estan igualant”. Tot i això, “encara viuen més les dones i la teoria del factor més protector és la sociabilització”, ha indicat. Les dones, ha afegit, fan més cas de les recomanacions dels metges i dels medicaments que han de prendre, però per al divulgador el més important és “aquest teixit social que ens ajuda molt a viure més i millor”.

En aquest sentit, ha assegurat que les dones grans d’ara es cuiden més, tenen els seus grups, es veuen més i s’ajuden entre elles, i això fa que l’esperança de vida des de l’àmbit de la salut d’homes i dones no sigui tan diferent. “És a dir, que arriben a estar malament més o menys a la mateixa edat, però després aguanten més les dones que els homes”, ha conclòs.

Al llibre fa una llista de les raons per les quals els humans ens penedim més, i Estupinyà ha dit que hi ha gent que es penedeix de no separar-se de les seves parelles “que no se suporten als seixanta i escaig” i diuen “per al que queda...”. “Per al que queda?!”, ha exclamat el científic. Segons ell, “encara és més trist perquè potser et queden 30 anys sent la mateixa persona”.