Alberto Velasco: "Soc un Indiana Jones de secà"

Barcelona

El doctor en Història de l’Art, investigador i professor universitari Alberto Velasco ha passat pel Llapis de Memòria per repassar la seva vida a través de la música, però també per abordar un dels temes patrimonials més polèmics dels últims anys: el conflicte de Sixena. “És una marcianada”, ha resumit d’entrada, abans d’explicar-lo com si fos una sèrie llarga “amb moltes temporades”.

Velasco ha situat l’origen del cas al segle XII, quan es van pintar els murals del monestir de Sixena amb un estil innovador i orientalitzant que buscava impressionar i transportar els visitants a Terra Santa. Segles més tard, durant la Guerra Civil, les pintures van quedar greument malmeses: “Es va perdre més del 50% de la superfície pictòrica”. El que en quedava va ser rescatat per l’historiador Josep Gudiol i traslladat a Barcelona, on ha romàs en dipòsit des de llavors.

Ara, amb una sentència que obliga a retornar-les a l’Aragó abans del maig del 2027, el cas entra en una nova fase. Tot i això, Velasco no veu clar el desenllaç: “No estem a l’última temporada”. L’historiador apunta que el trasllat podria no arribar a produir-se o fer-se en condicions molt conflictives. “Podrien passar coses estranyes”, ha advertit.

El principal escull és tècnic. Segons Velasco, el trasllat comporta riscos molt elevats per a la conservació de les pintures. “Hi ha una probabilitat molt alta que es malmetin”, ha assegurat. De fet, experts en restauració han alertat que el desmuntatge podria provocar una “pluja de pintura” i fins i tot la pèrdua d’una part significativa de l’obra.

En aquest sentit, considera que l’operació és “inviable” des del punt de vista de la conservació preventiva. Tot i això, reconeix que, si fos tècnicament segura, no hi hauria marge per oposar-s’hi: “Les sentències judicials s’han de complir”.

Més enllà de la qüestió artística, Velasco defensa que el cas Sixena és també un conflicte polític de primer nivell. “Des de l’Aragó s’ha utilitzat com una batalla més dins la confrontació amb Catalunya”, ha explicat. Segons l’investigador, aquest context ha condicionat tant les decisions institucionals com les judicials.

Aquesta és una de les idees centrals del seu nou llibre, Les pintures de Sixena: un foc que encara crema, en què també fa autocrítica. “Aquí tampoc hem fet les coses bé”, ha admès, en referència a la gestió catalana del conflicte. Una posició que, segons ha reconegut, li ha comportat crítiques.

Durant la conversa, Velasco també ha repassat la seva trajectòria personal. Fill d’antiquari, va créixer entre mercats i objectes antics, una experiència que ha marcat la seva vocació. Avui, compagina la docència amb la recerca i l’assessorament en art medieval, treballant amb col·leccionistes i institucions d’arreu del món.

“És com ser un Indiana Jones de secà”, ha dit, en referència a la seva tasca de localitzar peces d’art català disperses pel món. Una feina que sovint comença cada matí revisant subhastes internacionals des de casa seva, al Palau d’Anglesola.

El Llapis de Memòria també ha servit per repassar la seva vida a través de la música. Des dels himnes britànics d’Oasis, que l’acompanyaven durant la universitat, fins a cançons vinculades a moments personals, com Come On Eileen, associada a la seva parella.

El programa s’ha tancat amb Basta de blues de M-Clan, una peça amb un fort component emocional: “És la cançó que li cantava a la meva filla per adormir-la”. Un final íntim per a una conversa que ha combinat patrimoni, política i vida personal en estat pur.

Les cançons de l'Alberto Velasco:

• Live Forever - Oasis
• Missy Queen Is Gonna Die - Soffy O y Toktok
• Real Gone Kid - Deacon Blue
• Last Nite - The Strokes
• Basta de blues - M-Clan
• Come On Eileen - Dexys Midnight Runners