Els magnicidis que han canviat la història: de Cèsar a Trotski, JFK i Rabin

Barcelona

Els magnicidis han canviat governs, guerres i fins i tot el curs de la història. La història també s'escriu amb assassinats que ho capgiren tot. A l'Aquí Catalunya, el col·laborador Rafael Vilasanjuan, director de Translació i Impacte de l'Institut de Salut Global, revisa alguns dels magnicidis més coneguts de la història i també els intents fallits que van marcar el curs dels esdeveniments. Des de Washington fins a Sarajevo, passant per Roma, Mèxic i Israel, la llista és llarga i plena de conseqüències polítiques i socials.

Als Estats Units, el record de tres assassinats continua especialment present. El de John F. Kennedy, abatut a Dallas el novembre del 1963, segueix envoltat de controvèrsia i "encara hi ha qui vincula la veritat del seu assassinat a possibles serveis d'intel·ligència americans", recalca Vilasanjuan. També hi ha els casos d'Abraham Lincoln, assassinat en una llotja d'un teatre a Washington, i de Martin Luter King, líder de la lluita contra la discriminació social, mort a mans d'un criminal amb motivacions racistes.

Més enllà dels EUA, la història ha quedat marcada per quatre assassinats que van alterar el rumb del món. El de Juli Cèsar va obrir la porta a les guerres civils i al final de la República romana. El de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, a Sarajevo el 1914, va ser una de les causes que van desencadenar la Primera Guerra Mundial.

També hi ha el de Patrice Lumumba, líder de la descolonització africana, assassinat pels serveis secrets de Bèlgica i dels EUA el 1961, i el de Trotski, a Mèxic el 1940, a mans de Ramon Mercader, que actuava al servei d'Stalin. La seva mort va significar el final de l'oposició i l'inici del control absolut del líder soviètic.

A Israel i Palestina, el cas que més ha sacsejat la història recent és el d'Isaac Rabin, assassinat el 1995 quan era el dirigent jueu més a prop d'aconseguir una pau duradora amb els acords d'Oslo. No va morir a mans d'un palestí, com sovint es pensa, sinó d'un radical ultranacionalista contrari a qualsevol acord que impliqués concessions als palestins.

Espanya i atemptats fallits

A Espanya també hi ha hagut intents de magnicidis que no van acabar com s'esperava. El més conegut és el de Franco, el 1963, quan la Federació d'Anarquistes va intentar atemptar contra ell a la final de Copa del Generalísimo, a l'estadi Santiago Bernabéu. Deu anys més tard, ETA va assassinar Carrero Blanco fent explotar el seu cotxe, un fet que va afeblir la continuïtat del franquisme.