Descobrir una veu de fa 90 anys gràcies al record d'una filla

Barcelona

Fa 90 anys, l'any 1934 va sonar a Ràdio Barcelona una veu femenina. És la primera veu d'una locutora que s'ha identificat i conservat.

És la veu de Maria del Carme Nicolau, que ara es podrà consultar també a la web amb la resta d'àudios del centenari de Ràdio Barcelona. Trobar veus antigues ja és difícil, però descobrir a qui pertanyen sembla missió impossible. Una periodista ho ha pogut fer. Ella és Sílvia Espinosa, autora de "Dones De Ràdio. Les Primeres Locutores de Catalunya".

Una veu que ressona

La periodista, Sílvia Espinosa, fa anys que treballa en la història de les dones a la ràdio. Va començar el treball de camp de la seva tesi doctoral l'any 2000 i no va ser fins al 2008 que va poder posar nom i cognom a una veu femenina que no s'havia pogut identificar. Abans, va estar set anys buscant persones que treballessin a les ones abans de la Guerra Civil, durant la Segona República, i en va trobar. De fet, "moltes més de les esperades". Quan li va arribar aquest àudio, el més antic amb una veu femenina, Espinosa va "escoltar, transcriure, mesurar i interpretar" la veu.

Era difícil, però en algun moment donat va "lligar caps" i va recordar una veu que havia conegut en una de les seves entrevistes, la de la Roser, la filla de la Maria del Carme Nicolau. "La veu té un component genètic bastant important", ha explicat Espinosa, i ha afegit: "la veu de la Maria del Carme Nicolau s'assemblava molt a la de la seva filla". Quan la Roser va tornar a escoltar la veu de la seva mare: "es va emocionar".

Qui va ser?

Maria del Carme Nicolau va ser locutora de Ràdio Barcelona l’any 1934. Abans de treballar a Ràdio Barcelona, havia publicat moltes novel·les i havia escrit en diverses revistes de la ciutat. També s’havia iniciat en el teatre, i va ser a través de la interpretació que li van proposar entrar a treballar a la ràdio.

A la ràdio, Nicolau va ser presentadora de La Paraula, l’adaptació catalana del programa La Palabra. Espinosa ha assenyalat que, en aquella època, el programa s’entenia com a “informatiu”, però no com els que coneixem en l’actualitat. “Per a nosaltres no seria un informatiu, però es dedicava a anunciar esdeveniments i fets que succeirien a la ciutat”, indica Espinosa.

Tot i que era una locutora d'èxit, Nicolau va haver d'exiliar durant la Guerra Civil, perquè “era molt d’esquerres i va veure que tindria problemes”. Embarassada, primer se'n va anar a Puigcerdà, on va tenir la seva filla, com a mare soltera, i després se’n va exiliar a França, on hi havia una gran comunitat catalana. Als anys 40, un cop acabada la guerra, va tornar a Catalunya i a Ràdio Barcelona. Però no com a locutora, sinó com a guionista. “La van castigar sense fer micro”, ha destacat Espinosa. I ha afegit que “ella havia escrit una barbaritat i era molt bona fent-ho”. Va treballar a la ràdio fins que es va jubilar, alhora que ho compaginava amb altres feines.

Altres grans veus

Sílvia Espinosa també ha volgut recordar la veu de Joaquín Sánchez Cordovès, qui va ser director de Ràdio Barcelona després de fascinar els propietaris de la cadena amb les seves "revisions tècniques". De fet, ell va ser qui va obrir la ràdio a les dones fent, per exemple "un anuncia a La Vanguardia per buscar locutores".

Ara bé, per Espinosa, la veu més especial és la de Maria Tersa, una de les primeres dones locutores de la Segona República que va animar, sense voler-ho, a Espinosa a investigar les dones silenciades de l'època: "em vaig adonar que el seu cas no era l'únic".