Dos segles del naixement de Pelletes

Alcoy

El 25 de maig de 1822, fa dos segles, naixia Agustí Albors Blanes, conegut popularment com “Pelletes”. Membre d’una prestigiosa família d’industrials paperers, era fill d’un actiu constitucionalista perseguit durant l’Absolutisme de Ferran VII.

Des de ben jove, Agustí Albors va seguir els passos de son pare en el liberalisme. Així en 1844 va participar en la insurrecció progressista del coronel Boné a Alacant comandant una partida que va fracassar en el seu intent d’ocupar Alcoi, la qual cosa va motivar la seua fugida a França. A partir d’ací va anar entrant i eixint de presó, i participant en diverses rebel·lions sempre que els conservadors estaven al govern.

Durant la revolució de 1854 va prendre part de nou en la insurrecció; en 1855 va ser elegit tinent d’alcalde i va rebre la Creu d’Isabel la Catòlica per la seua col·laboració durant l’epidèmia de còlera.

No obstant això, després del colp d’estat d’O’Donnell de juliol de 1856, Albors va ser destituït del càrrec, encara que va tornar a ser regidor entre 1857 i 1860. Aquest mateix any va abandonar el Partit Progressista per a ingressar en el Demòcrata fundant a Alcoi el comité del partit.

Va continuar conspirant i en 1867 es va unir a la insurrecció promoguda pel general Prim. Albors va ser novament detingut, tancat a la presó d’Alacant i deportat a les illes Marianes en el Pacífic. Mentre estava pres al penal de Cadis esperant l’embarcament, li va arribar l’indult.

Poc temps va romandre tranquil, perquè al setembre de 1868 esclatava l’anomenada Revolució Gloriosa que posava fi a la monarquia d’Isabel II.

Albors va dirigir la insurrecció a Alcoi presidint una Junta revolucionària encarregada de defensar la ciutat contra l’exèrcit reialista. Després de rebutjar durant tres dies l’entrada de l’Exèrcit, finalment va abandonar Alcoi i va dirigir una partida per la comarca animant a la resta de poblacions a sumar-se a la Revolució. Quan aquesta finalment va triomfar, Albors va tornar a Alcoi i la Junta de govern el va nomenar alcalde.

Després va ser elegit diputat per a les noves Corts Constituents de gener de 1869.

En guanyar les eleccions municipals de desembre de 1872, va prendre possessió del càrrec d’alcalde d'Alcoi el 9 de febrer de 1873, proclamà oficialment la República i organitzà la milícia dels Voluntaris de la República.

Després de tota aquesta intensa vida d’insurreccions polítiques, no va advertir que una vaga obrera anava a posar fi a la seua carrera política i a la seua vida.

Instal·lada a Alcoi una Comissió de la Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional dels Treballadors, va començar a gestar-se una vaga general obrera davant la intrasigència dels industrials i d’Agustí Albors.

Una concentració obrera al juliol en la Plaça d’Espanya va acabar a tirs i amb Severino Albarrasí liderant un Comité de Salut Pública que va assumir el govern de la ciutat, en els fets coneguts popularment com “la revolta del Petrólio”. En l’assalt al Consistori l’alcalde va ser assassinat. El seu cos va ser mutilat i arrossegat pels carrers, poques hores abans que l’Exèrcit entrara a Alcoi i posara fi momentàniament a la revolta.

La repressió obrera i la mort d’un símbol del republicanisme com Albors van tindre un impacte molt més enllà d’Alcoi. Va suposar la fi de la relació entre el Republicanisme i el moviment obrer. El primer va quedar adscrit clarament a la xicoteta burgesia, mentre la classe obrera canalitzava la seua militància cap al socialisme i l’anarquisme.