Extrems

Els extrems ho estan dominant tot. De la societat líquida estem passant a la societat extrema. Ara els termes mig es difuminen i s’apaguen. Passa amb l’oratge, de l’hivern, amb fred i pluja, passem directament a l’estiu de sobte, amb molta calor de repent i la roba d’entre temps es queda als armaris. Un extrem climatològic, però també s’obrin pas els extrems polítics, ha passat a França i passarà també ací, la gent vol votar si es de dretes a la dreta de veritat i si és d’esquerres a l’esquerra autèntica, la moderació sembla que tinga els dies comptats. Veurem que passa en les eleccions a Andalusia.

Però a la societat en general la gent extrema és la que s’obri pas, la que triomfa. Passa a l’esport, on els herois i les heroïnes ocupen pàgines de diaris, passa a l’empresa on els rànkings dels que més guanyen o més feina creen son els que importen, no les empreses compromeses amb el territori o amb els seus treballadors. Al cinema les pel·lícules son les més taquilleres, no les de la millor crítica, les vacances o les festes privades més exclusives.... i així podríem enumerar un fum de coses extremes que son les que la gent valora.

Sembla que l’extremitat està de moda, però aquesta tendència és perillosa per la competitivitat, i per que deixa a molts a la vorera que en realitat porten una vida normal, però això sembla que ja no valga la pena. En fi, pensem un poc en este tema, i que gaudim d’un estiu normal amb salut i lluny dels extrems.