Les plagues de llagosta i el patronatge de Sant Gregori

Alcoy

Fa uns dies apareixia als mitjans de comunicació la notícia d’una plaga de llagosta sobre els camps d’Extremadura.

Amb aquest motiu i com que fa 475 anys que la Vila d’Alcoi va nomenar sant Gregori protector contra aquesta plaga, parlarem sobre com la combatien els nostres avantpassats.

Anteriorment, aquesta plaga venia quasi sempre lligada amb altres desastres al camp, com ara les sequeres o les tempestes de pedra. Per estes raons la Vila va decidir en 1466 nomenar uns sants protectors: Sant Sebastià, Sant Antoni, Sant Cristòfol i els sants de la pedra Abdon i Senén. A més d’aquest nomenament el veïnat es comprometia a celebrar-los festa solemne en cadascun dels dies respectius, en els quals no treballarien al camp en respecte seu.

Però com que això, lògicament, no era massa efectiu, quan hi havia plaga de llagosta, el poble demanava al retor que aplicara la benedicció de Sant Gregori sobre les collites per a salvar-les de la devastació.

Ara bé, per què triaven sant Gregori?

El culte popular a aquest sant es basava en una antiga llegenda sobre una plaga de llagosta que va assolar La Rioja feia segles. Aleshores el Papa va enviar el cardenal i bisbe Gregori per a acabar amb ella. Sembla que va ser efectiu, la gent el va acollir com un sant i aquest va decidir quedar-s’hi a viure. Quan va morir el seu cos el portaren a soterrar a la capella de Pinalba en el regne de Navarra, en el camí de Santiago. Les seues restes es van convertir en relíquies i l’aigua de sant Gregori era el gran remei contra la plaga de llagosta.

En què consistia aquesta benedicció?

Els camps afectats eren beneïts amb l’aigua de sant Gregori. Era una aigua beneïda que era filtrada pel crani del sant i després embotellada.

El retor sempre procurava tenir a l’abast una «reserva» d’aigua de sant Gregori, per a la qual cosa calia anar a Navarra.

Pel que fa a les plagues de llagosta documentades, la primera que tenim referenciada data de gener de 1513. Curiosament les autoritats, abans d’acudir al retor i als miracles,  van ser més pràctiques i ordenaren als veïns que llauraren els bancals i així desfarien la plaga. Poc després també organitzaren colles de veïns per a destruir els nius de llagosta i les collites infestades.

Dos anys després la plaga va arribar a una magnitud mai coneguda, per la qual cosa, ara sí, van decidir enviar un síndic a Navarra perquè els portara aigua de sant Gregori. Segons diuen, quan beneïren els bancals infestats la llagosta va desaparéixer.

El mateix va passar en 1547. Aleshores la Vila va decidir nomenar sant Gregori protector contra la llagosta. Sant Gregori va continuar ajudant la vila pràcticament durant dècades i segles.

En 1687, per últim, s’hi produí una gran plaga, amb la qual cosa la vila decidí organitzar un gran cerimonial religiós per a expulsar-la. Van cridar el superior del convent de Chelva, van celebrar una processó general amb tot el clero i les comunitats d’agustins i franciscans que hi havia a Alcoi, tot això perquè ajudaren en l’exorcisme. També ho intentaren amb l’aigua de sant Gregori, però en quedava ja tan poca que de manera urgent van enviar un traginer a Navarra perquè portara una nova fiola amb aigua del sant. Mentrestant, s’oferia una recompensa a tots aquells que es dedicaren a eliminar llagostes i larves els bancals.

Finalment, en agraïment al sant, la Vila va acordar celebrar de forma perpètua una processó general fins a l’ermita de sant Mauro, on estava la imatge de sant Gregori, i allí celebrar missa amb sermó i música.