Música i literatura

El passat dia 21 de juny, solstici d’estiu i tradicionalment dia de sant Lluís, va ser el dia Europeu de la Música. Aquest calendari laic que ha col·locat una commemoració diferent cada dia en lloc del santoral reconec que em desconcerta: Dia de la poesia, dia de la pau, dia de la música, dia del bosc... no sé en quin temps em trobe, preferisc, sense ser religiosa, mesurar el temps amb festes o períodes com Quaresma, Pasqua florida, Pasqua granada, Corpus, santa Llúcia, sant Antoni, sant Jordi, sant Joan... així sí que sé en quina època de l’any visc.

Però no era això el que volia dir en aquesta columna, ni tampoc parlar del solstici, un moment de l’any que ens recorda que ja ha passat el primer semestre, estem de cara a l’estiu i en un no res tornem a començar.

Volia comentar el dia de la Música i fer un repàs per la riquesa musical de la nostra ciutat, en compositors, directors, intèrprets i estudiants. Una riquesa musical que crec que no està del tot contemplada en la política cultural de la ciutat, d’altra banda, és cert que Alcoi té tantes iniciatives artístiques que es fa complicat atendre-les totes però el que a mi em resulta desesperant és que no es tinga una política cultural arriscada, potent i valenta, que podria fer d’Alcoi una ciutat encara més important en iniciatives culturals i, sobretot, crear un model de riquesa.

Em referisc a recuperar composicions tan interessants com les obres del mestre Blanquer dedicades al Tirant lo Blanc, l’òpera el Triomf de Tirant i la Cantata, dues obres de les quals ja va parlar fa uns dies Àngel L. Ferrando i que han estat objecte de la seua magnífica tesi doctoral que he tingut el goig i l’honor de codirigir en la Universitat d’Alacant.

O també recuperar una altra gran iniciativa com és l’espectacle Escacs d’amor, amb el text del segle XV de Bernat Fenollar i Narcís Vinyoles, música composta expressament per Gregorio Casasempere i coreografia d’Ana Calvo. Una peça única en Europa, extraordinària pel que representa històricament i literària, que dona compte de la riquesa i la creativitat de què som capaços.

I així segur que moltes altres obres i propostes. Per a dur-ho a terme cal una gran inversió, segur, però sobretot voluntat política. No es pot deixar només en mans d’associacions i corporacions musicals la programació, en alguns casos perquè és molt repetitiva i en altres, tot i ser molt lloable, extraordinari l’esforç que es fa, caldria més suport i més mitjans.

Alcoi podria ser el referent musical de la Comunitat Valenciana, més encara podria ser un referent a nivell internacional i espere que l’any que ve, any d’eleccions, es tinga en compte, però això és massa esperar.... i demanar....