Empatia

Empatia resulta ser una paraula màgica però poc aplicada. A les xarrades de Solc als instituts sempre insistim en la necessitat de tindre empatia amb malalts i familiars. Per a empatitzar n’hi ha que conèixer les circumstancies de l’altre i no sempre podem o volem. Quan comparem per exemple els programes de radio nacionals amb els locals hem de donar-se conter de la enorme diferència de pressupost i personal amb que uns i altres conten i del fet de que resulta molt mes difícil trobar noticies locals i comarcals que nacionals i internacionals, i per això les comparacions poden resultar odioses. Però clar, per a empatitzar hem de conèixer estes diferències. Quan critiquem certes decisions polítiques, pot ser amb raó, hauríem de saber totes les circumstàncies que les envolten.

Quan com a professors veiem les actituds dels alumnes hem de recordar què ens passava a nosaltres quan estàvem al seu lloc o fixar-se amb el que senten els nostres propis fills com a alumnes. Hem d’acceptar que el nostres alumnes i els nostres fills també ens poden ensenyar coses. Jo, per exemple, no pare de descobrir grups de música nous i redescobrir vells gràcies al que em posen els meus fills, i això també serveix per a empatitzar i per entendre’ls.

D’alguna forma ens retornen tota la cultureta musical que els pares els vam donar prèviament. A nivell global els moviments migratoris, els conflictes bèl·lics o la situació ambiental no tenen com a referent la empatia necessària, pot ser per no conèixer totes les causes o per no voler fer-ho.

És un plaer tornar a les columnes de Radio Alcoy amb tota la meua veu, ho he passat mal amb l’afonia. Durant setmanes vaig aguantar i a la fi vaig acabar fent previsions escrites i la majoria no sabien les raons mèdiques d’aquest problema, i per això uns pocs no van tindre la empatia necessària. Gràcies a tots els que m’han permès tornar i m’han recolzat sempre. Posar-se al lloc de l’altre és un exercici necessari per evitar jutjar a la lleugera.