Del millor 'All i Pebre' i dels límits de l'horta

Valencia

Encara que ja siga una referència de la cuina valenciana l'All i Pebre vol donar-se també a conéixer fora d'ací. No és precisament el plat més conegut. I per a això l'edició número tretze del concurs internacional comptarà amb diversos xefs amb estrela Michelín. Raul Magraner, un dels organitzadors, ha explicat en La Llavor que amb l 'All i Pebre és impossible que passe com amb la paella: No hi haurà debat sobre els seus ingredients perquè el propi nom del plat ho diu, però malgrat la senzillesa és un plat complicat.

Necessita el seu punt. Que quede ben trabat. El punt just d'all i el punt just de picant. L'All i Pebre és a més un dels millors aparadors de les anguiles. Un peix suculent i d'alt valor gastronòmic que no falta en els fogons dels principals xefs del món en plats d'alta restauració. I això contrasta amb un plat popular que té el seu origen com a plat de Nadal i dies de festa

Els límits de l'horta

La Universitat de València, per encàrrec de l'Ajuntament de València, ha inventariat les fites dels camins rurals del terme municipal de la ciutat. Les fites són peces de, més o menys, mig metre i de pedra calcària marcades amb l'escut de la ciutat de València que durant segles van servir per a marcar l'amplària dels camins rals per on entraven els productes que proveïen el Cap i Casal, així com les «filloles» o assagadors, per on passaven els ramats.

S'han recuperat una trentena d'ells i el regidor d'agricultura de l'Ajuntament de València, Alejandro Ramón, afirma que hi havia molts més però que el desinterés durant molts anys per mantindre aqueix símbol de l'horta ha provocat que molts hagen desaparegut o li'ls haja engolits l'asfalt.