Juliol 1922

Alcoy

Quan arriba la calor a l’estiu de 1922, la premsa local informa que quantitat de persones sense distinció d’edat es banyaven en «pilota», la qual cosa va obligar l’Ajuntament, a petició del regidor Botella Asensi, a publicar un ban prohibint aquest costum.

Un altre dels perills de l’estiu era la quantitat de gossos que anaven solts pels carrers, malgrat la dedicació del funcionari de la «perrera» municipal. L’Ajuntament, una vegada més, decretava un ban perquè els amos no els tragueren al carrer sense boç.

Més greu era el que passava al nord del Marroc, quan el líder rebel Abd-el-Krim, embravit per la victòria d’Annual, assegurava que el desànim entre la població espanyola pel curs de la guerra atorgaria lavictòria als berbers. La premsa local no ocultava que prompte arribarien notícies tràgiques sobre els soldats que hi ha al Marroc.

En esta línia, un festival benèfic dedicat als soldats alcoians a Àfrica aconsegueix recaptar més de tres mil pessetes, una xifra important aleshores, l’import de la qual es distribueix entre un centenar de reclutes.

La festa de Sant Pere, hui desapareguda a Alcoi, era la data per a l’inici de les populars revetlles musicals en la Glorieta, on acudia moltíssim públic. Entre les agrupacions participants va arrancar la

Primitiva amb un interessant concert que va ser molt aplaudit. Com recordava «Furonet» fa 50 anys en les pàgines del periòdic CIUDAD el templet de la Glorieta romania encara com un trist record d’aquelles divertides vetlades musicals.

Igualment aleshores eren notòries les queixes de la població per la pujada de preus de la cistella de la compra. Amb el contundent títol de «¿Hasta cuándo?» sorgix una protesta entre la població sobre les enormes irregularitats que s’observen en el mercat. L’atac es dirigeix contra els qui conspiren a l’ombra: «¿Quién regulariza los precios en el mercado? ¿Quién da el tono y la pauta para que, al unísono, todos los vendedores pidan precios elevados y en ellos se sostengan hasta el fin de la venta?».

Alcoi sempre tenia fama de ser molt «carero» fins al punt que hi havia qui agafava la tartana i se’n baixava a Cocentaina a proveir-se de verdures, hortalisses i fruites a més bon preu.

En aquells dies era costum també passejar pel Viaducte en dies festius, on es practicava el tir i s’instal·laven els venedors de gelats amb els seus carrets. En eixa època els gelats més populars eren els famosos «xambits», una valencianització de la paraula anglesa «sandvitx».