El Governador planxat

La figura del Governador civil naix amb la descentralització política i administrativa impulsada per la Constitució de Cadis, i amb la denominació de «jefe superior político». És un càrrec que es manté breument durant el Trienni i es recupera amb el sistema constitucional posterior, fins a consolidar-se en 1847, quan els càrrecs de «jefe político» i «intendente» anteriors s’unifiquen en el càrrec de governador civil. Estarà vigent durant 150 anys, fins a 1997, quan es crea el càrrec de subdelegat del govern.

Durant aquest segle i mig, el governador civil cada vegada va assumir més funcions, sobretot durant el franquisme, ja que a partir de 1958 se li va atorgar la màxima autoritat de la província. Amb això podia destituir alcaldes i ajuntaments directament, o bé forçar la seua dimissió.

Un dels episodis més rocambolescos de la història de la política local alcoiana va tindre lloc l’agost de 1895. Durant una època convulsa per a la ciutat, el governador civil es va presentar a Alcoi i es va allotjar en la Fonda del Comerç. Allí va convocar a l’alcalde Francisco Moltó Valor i a dos tinents d’alcalde, per a parlar amb ells d’un en un. Segons la premsa del dia, el governador va manifestar a l’alcalde que tenia intenció de destituir-lo, però que de moment no ho faria públic. L’alcalde li va contestar que ja tenia presenda oficialment la seua dimissió al Govern, i a més la de tot l’Ajuntament. El governador li va replicar que li admetia la seua dimissió però no la de l’Ajuntament i, a més, li permetia que triara el seu substitut. Moltó es va negar a lliurar  el govern local mentre el Govern nacional no aprovara la seua renúncia. L’entrevista va acabar amb l’amenaça del Governador que, mentre ell estiguera a Alcoi, assumiria directament el govern de la ciutat.

Moltó Valor era, a més d’alcalde, cap del Partit Conservador, la qual cosa creava un problema més al governador, ja que aquest volia posar al capdavant de l’Ajuntament al líder local d’aquest partit, però no a Moltó Valor. Per tant va haver de cridar al segon dels conservadors. Però com era agost, el vicepresident d’aquest partit, Rafael Gisbert Terol, passava l’estiu al camp. Per tant el governador va encarregar a un dels tinents d’alcalde que allí estaven que anara a comunicar-li la seua decisió perquè assumira l’alcaldia.

Mentrestant va cridar al segon tinent d’alcalde, que era membre del Partit Liberal, i li va preguntar que, si els conservadors renunciaven a l’alcaldia en solidaritat amb el seu líder, els liberals estarien disposats a assumir el govern municipal. Tot sorprés per la proposta, el regidor liberal li va contestar que esta decisió hauria de prendre-la el líder dels liberals alcoians, Rafael Julio Pérez. Així que el governador va dir que el cridaren, però una vegada més el van informar que Rafael estava passant l’estiu en una finca que tenia a Ibi.

Com que no localitzava ningú, el Governador va voler mantindre una entrevista amb el diputat provincial d’Alcoi, Atienza, però tampoc el van localitzar.

Passaven les hores i ningú apareixia per la Fonda per fer-se càrrec de l’Ajuntament.

L’endemà la premsa va fer un terrible balanç: el Governador s’havia quedat sol amb els seus tripijocs. Alcoi havia defensat les seues autoritats, i en això coincidien fins rls més extremistes, des dels republicans fins als integristes. Que se’n tornara a Alacant com havia vingut, amb les mans a les butxaques.