50 anys del nou Hogar Infantil

Alcoy

El 8 de novembre de 1972 es firmava la permuta de l’antiga Casa de Beneficència pel nou edifici de l’«Hogar Infantil», construït pel «Monte de Piedad» d’Alcoi en l’actual carrer Isabel II. El president de la Junta Directiva que aleshores regia la Casa de Beneficència era mossén Cirilo Tormo, i els representants del «Monte de Piedad» eren Norberto Canet i Jorge Silvestre.

Canet i Silvestre explicaren les raons que havien impulsat la Caixa a construir esta nova residència per a menors. La principal era que l’antiga Casa de Beneficència ja no reunia unes condicions mínimes. Però, el «Monte de Piedad» no podia assumir la gestió d’una residència infantil com necessitava la ciutat, per la qual cosa considerava que era millor encomanar la gestió a la Junta de Beneficència i a les monges de Santa Ana. Pel que fa a l’antiga Beneficència la intenció de la Caixa era convertir-la en una nova residència per a persones majors, l’actual Emilio Sala.

Fem una mica d’història sobre la Casa de Beneficència. Després de diversos intents fallits per a instal·lar un hospici, la primera Casa de Beneficència va obrir el 8 de desembre del 1854, l’any del còlera, al carrer Sant Domènec, en unes dependències de l’antic convent dels Franciscans. En 1861 les Carmelites es van fer càrrec de la seua gestió i de l’atenció als interns.

La seua denominació oficial era «Casa de Desamparados», perquè acollia totes les persones sense sostre, des de xiquets fins a ancians. Per tant, ràpidament va quedar xicoteta i sense condicions. Estes dues circumstàncies aconsellaren traslladar-la a una nova ubicació, inaugurada el 2 d’octubre del 1887 al carrer Orberà, ara amb el nom de Casa de Beneficència. Així volien diferenciar-la del nou asil d’Ancians Desemparats obert en El Camí. Amb aquests dos centres assistencials també es van diversificar els interns; a l’asil ingressaven els ancians mentre en la Beneficència ho feien els menors fins que podien guanyar-se la vida i abandonar la casa, o bé, en el cas de les dones, per a casar-se.

La Beneficència del carrer Orberà es va construir amb les petites almoines del veïnat d’Alcoi, les aportacions de la Junta de Beneficència, però sobretot gràcies a un préstec hipotecari del «Monte de Piedad», els interessos del qual en realitat mai es van poder pagar. Per això la Caixa els el va condonar a canvi de la cessió d’unes oficines a la Casa mentre es construïa la nova seu, on ara hi és el flamant edifici del CADA.

La Beneficència se sostenia amb la caritat pública, funcions benèfiques, assistència als soterrars i servei de pompes fúnebres, i els guanys dels populars banys públics, amb dutxes, banyeres o banys de vapor.

La quantitat d’interns oscil·lava dels més de 150 en 1865 als 71 en 1935, quasi sempre de forma paritària, meitat homes i meitat dones. La majoria dels asilats eren naturals d’Alcoi o dels pobles dels voltants.

L’antiga Junta de Beneficència ara és una Fundació, i per tant propietària d’aquest edifici. Bona part d’ell allotja el Col·legi de Santa Anna, que forma part dels Col·legis Diocesans. Mentrestant la Fundació gestiona directament un centre de dia d’atenció a menors seguint les directrius de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, i la Regidoria de Benestar Social, amb la qual cosa manté més de 150 anys després el caràcter assistencial que va motivar la seua creació.