Les treballadores de les fàbriques d’Alcoi

Alcoy

Avui, 8 de març, commemorem el Dia de la Dona. Una data simbòlica que va nàixer en reconeixement de l’aportació de les dones al treball. En la nostra ciutat, la seua participació ha estat clau al llarg de la història. Des dels inicis de la Revolució Industrial i el creixement exponencial del teixit industrial, aquestes van ocupar llocs clau: des de les fàbriques de paper i tèxtil, als diversos comerços i a la indústria alimentària, a diversos camps de l’oci. Així, tradicionalment, la major part de les parades dels mercats o de les botigues estaven a càrrec de dones mentre els homes treballaven al camp o a les fàbriques. La indústria de les olives farcides també estava bàsicament en mans femenines.

Cal destacar que en el sector tèxtil, a finals del segle XIX, quasi una quarta part dels treballadors eren dones. Una xifra que anava augmentant fins que també s’hi afegiren a diverses vagues en defensa dels seus drets laborals. Cal recordar que els seus sous eren substancialment menors. Amb tot, era en el paper i en la fabricació de mistos on eren més nombroses. Fins i tot en l’època franquista, en el 1945, van fer diverses aturades protestant pels poc pagament que rebien. Així, la memòria de les bambuneres –com eren conegudes popularment en Alcoi les treballadores del paper de la marca Bambú– s’ha allargat quasi fins a l’actualitat.

En aquest petit homenatge a la història de les treballadores alcoianes m’agradaria afegir aquelles que van venir d’altres poblacions de la comarca per a millorar les seues condicions de vida. Ma mare, Maria Orts, era una d’aquestes, com totes les altres germanes que tenia. Deixaren Confrides, on nasqueren, per entrar directament en el teixit laboral d’un Alcoi que necessitava un increment de la mà d’obra. Així, van conéixer les antigues fàbriques d’Alcassares per iniciar una activitat que els donaria una independència econòmica que només el matrimoni els frenaria. Les jornades de sol a sol, amb un parell de moniatos al forn com a únic recurs d’alimentació, no frenarien la seua voluntat de demostrar que les dones, a més de ser mares, també podien ser bones treballadores. Va per tu, Maria, que sempre vas ser l’exemple del bon treball i de les bones formes. Per la teua memòria!