El tren de la vergonya

Alcoy

Que la notícia siga, senzillament, que el tren d'Alcoi ha recuperat els horaris prepandèmia és frustrant. I ho és perquè la batalla pel nostre tren es remunta ja a quasi un quart de segle, si no més. És eterna. I amb el pas del temps, en comptes de millorar, sempre ha anat a pitjor. Una qüestió que sorprén perquè Alcoi és una de les principals ciutats de la Comunitat, i mereix unes connexions ferroviàries dignes i amb consonància amb la seua idiosincràsia social i econòmica. Alcoi, però també les poblacions que envolten la travessia del tren.

Però, a més a més, sorprén, que en un temps on s'hauria d'afavorir l'ús del transport públic i menys contaminant, continuem impulsant el contrari, amb freqüències que són ridícules; les condicions del trajecte, lamentables, i els temps de viatge, d'inicis del segle passat.

En veritat, ho sabem, no hi ha hagut ni hi ha, interés per donar-li una nova vida la línies Alcoi -València. I no n'hi ha perquè si volguérem hi ha i hi ha hagut recursos per fer-ho possible i mai s'ha fet.

No hauria de ser sols una qüestió de recuperar freqüències i millores puntuals. Hauria de posar-se al nivell d'una societat del benestar que mira al futur, on trens d'alta velocitat connecten les grans capitals –Madrid amb València o Alacant- a prou menys temps que s'arriba amb tren de la nostra ciutat a la capital de la Comunitat.

No haurien de conformar-se en les millores que s'han cansat de prometre i que diuen que ja estan licitant. Hauríem de reclamar una línia moderna, amb garanties i amb la velocitat pròpia dels mitjans de transports actuals. I que, a més a més, tinguera capacitat d'aprofitar els beneficis que pot portar el corredor mediterrani o l'AVE regional, si algun dia el veiem.

Potser tot açò quedarà en res. Però no podem deixar de reclamar. Perquè ja és prou absurd que Alcoi no es puga connectar amb Alacant amb tren, per a deixar morir per sempre la línia del nostre ferrocarril amb València.