Camilo

Alcoy

La figura de Camilo adquireix un nou tractament i passa a la categoria de minisèrie de televisió.

Als pocs de quatre anys de la seua mort, s'estrena 'Camilo Superstar', els seus autors no l'han volgut qualificar de biopic o musical, han preferit dir que és una ficció inspirada en Camilo.

Més enllà de les crítiques, que alguns episodis siguen més ficticis que reals, els quatre capítols poden servir per a vore el que va suposar en l'Espanya dels anys setanta el projecte que el cantant va abanderar, convertint-se en el primer gran musical del país. La sèrie mostra el que molts no van vore, l'àrdua lluita del cantant per estrenar l'òpera rock 'Jesucrist Superstar', amb l'oposició del govern franquista i els entrebancs de la censura.

El projecte es va anar retardant i finalment es va estrenar el 6 de novembre de 1975 al teatre Alcalá Palace de Madrid. S'hi va haver de reformar el teatre per a poder fer l'espectacle. L'òpera rock va ser tot un èxit, va estar fins a març, tot i les amenaces de bomba i les intimidacions de grups ultra. Dos anys abans, a l'Argentina, no va passar el mateix i el maig de 1973, set desconeguts davant d'artistes i tècnics cremen el Teatro Argentino un dia abans de l'estrena.

Camilo va superar totes les pressions i va demostrar als incrèduls les seues capacitats que anaven molt més enllà de ser un cantant i compositor de música lleugera. L'autor, Andrew Lloyd Webber va destacar la producció i la va equiparar amb l'original dels Estats Units. El seu 'Getsemaní' és una de les grans interpretacions del cantant que li va valdre un gran reconeixement per una interpretació tan sentida i difícil pels seus complicats vibratos. El doble àlbum de 'Jesucristo Superstar' es va gravar en estudi i va eixir a la venda el 23 de desembre de l'any 1975. És ja tot un clàssic.

En la minisèrie, un promotor li diu a Camilo que si Jesucrist fora espanyol haguera nascut a València, Camilo rectifica, a Alcoi.