L'Horta de València té cura: protecció i promoció

Valencia

José María García Alvárez-Coque explica que els mals endèmics de l'horta segueixen ací: la pressió urbanística, els oferiments als qui la treballen de projectes aliens a l'agricultura més rendibles i la falta de compromís polític. Explica que políticament alguns passos se n'han donat, i eines hi existeixen per a salvar-la: el Consell de l'Horta, la llei de l'horta, la llei d'estructures agràries... estan ací, però no s'han desenvolupat prou.

Segons García Alvárez-Coque, només caldria agafar eixes eines, revisar-les i adaptar-les per a que de veritat servisquen. La clau està, per a ell, no en el concepte ecologista de protecció d'un espai. Això ho fa poc atractiu per a qui allí ha de produir, que ho té molt difícil per les obligacions i límits que té conservar un territori. Cal protegir a qui treballa l'horta.

Una vegada aconseguit això, el que tocaria seria potenciar els canals de comercialització. Mercats municipals, botigues, venda directa, mercats de carrer, venda en línia... tot val, inclosos i és, tal vegada, l'esclavó més important que el gran comerç es mulle. Ja compra la meitat dels productes que l'horta dona. Hauria de promocionar-los més i subratllar el seu valor afegit.

Per descomptat, res d'això és possible sense el compromís decidit de les autoritats. I això és el que més lamenta i troba a faltar: una falta de compromís polític per part de les autoritats polítiques locals, autonòmiques i nacionals. L'horta de València té un milió i mig de clients potencials. És un entorn únic i ens va alimentar durant no només l'última pandèmia sinó durant unes altres del passat. No podem arriscar-nos a perdre-la, i no obstant això, en els últims anys el seu abandó no fa més que créixer.

El Rebost: ficelle picarde (amb Santi Hernández)

Còctels (amb Maxi Bao)