Muralla

Alcoy

“La història no és més que un constant retorn al triomf de l'estupidesa humana?”

És una de les frases que pronuncia Brut, el de l'assassinat de Cèsar, en la farsa teatral 'La muralla xinesa', de Max Frisch, escrita en l'any 1946 i considerada una de les obres més brillants del teatre modern.

Un altre personatge, Actual diu :”el governant decideix qui és el poble. El que es llança al carrer mai ho és. El verdader poble sempre està conforme”.

Qui podia atrevir-se a pronunciar en un escenari estes frases i d'altres semblants en plena dictadura franquista? Una companyia va ser molt valenta, no podia ser altra que la que s'anomenava en la representació que va fer al Palau de la Música de Barcelona fa més de 57 anys, Agrupación de Teatro de Cámara La Cazuela de Alcoy.

L'odissea d'estrenar l'obra de Frisch a Espanya i portar- la a Alcoi, Barcelona i Alacant està detallada en el llibre 'La Cazuela' de l'historiador Pedro Juan Parra Verdú.

Uns fets que realment podrien servir per a elaborar una interessant pel·lícula de l'època quasi igual o més atractiva que 'La Corte de Faraón' que protagonitzaren Ana Belén i Antonio Banderas.

Resulta inaudit com van poder superar tots els entrebancs, inclús el de l'autor suís, que no volia que la seua obra es representara a Espanya mentre manara Franco. La censura no estava per la tasca de donar el vistiplau a una farsa molt irònica amb els tirans. Parra apunta en el seu llibre que un alt responsable els va contestar que abans d'estrenar-la, haurien de passar per damunt del seu cadàver.

No hi va haver morts i 'La muralla xinesa', un ambiciós muntatge amb més 40 persones en l'escenari, es va poder estrenar, això sí, amb retalls. Gràcies a l'esforç increïble de la Cazuela per portar un teatre modern i crític en l'Espanya de les muralles. Un fet que hauria de ser més conegut, tot un exemple d'una autèntica lluita per la cultura i la llibertat.