Contradiccions

Alcoy

Arranca el mes de les contradiccions. La nit del 31 de desembre a l’1 de gener es vist de gala, menja raïm i brinda pels propòsits de l’any vinent. El matí reflexiona i sent l’oportunitat del canvi, del començament, de la il·lusió i el desig. El pont entre aquests primers dies de l’any i l’arribada de Ses Majestats el Reis d’Orient, passa vacil·lant entre vacances, preparatius de la carta reial i feina.

Això sí, una vegada has vist el Pregó del Tio Piam, has tirat la carta, has visitat el campament reial, t’has emocionat amb l’Adoració i has gaudit de veure les caretes innocents dels autèntics protagonistes d’aquests dies, arriba el ‘roscó’ de Reis amb la ferma promesa de començar a comprar verdures el mateix dia set. Després d’aquests dies intensos plens d’emocions, menjar i regals, arriba l’austeritat absoluta, obligada perquè la butxaca està tremolant, la panxa està demanant més fruita fresca, i el sistema cardiovascular està pregant per més exercici i menys sobretaula.

Però sobretot pels famosos propòsits. Que si començar la dieta, apuntar-se al gimnàs, que si ara en rebaixes només em compraré el que necessite... Del cel a la terra.

Pareix que esperem aquestes dates per pensar en la cara de felicitat dels nostres quan vegen els nostres presents, per saber d’aquell amic amb el pretext de ser Nadal, i que la solidaritat, la màgia i la familiaritat de la vida dure dues setmanes a l’any. Perquè malgrat gaudir dels records, arriba el dia de llevar la decoració de Nadal i tot és foscor. Tornem a les lliçons, al cinturó, a la rutina que de vegades ens ofega... Com una obligació, com una veritat invisible.

I dic jo, no seria més fàcil, i més saludable, fer-ho tot un poc més natural? Que el propòsit siga ser més conscient de la salut, estalviar permetent-se viure noves experiències i moments especials tot l’any i, sobretot gaudir la vida i atendre els del nostre voltant més enllà de Nadal.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Si t'ompli veure aquelles amistats, pots intentar gaudir de la seua companyia la resta l’any. Si els teus volen participar de les ocurrències dels menuts, deixa’ls que els disfruten un poc més, i si allò que has vist a aquella tenda t’ha recordat a aquella persona especial, potser és el moment de fer-li una sorpresa, siga el dia que siga. Perquè la vida és ara, i és ara quan s’ha de viure.