Fumata

Alcoy

Bon dia! Encara que soc ateu des dels quinze anys -i com va dir don Luis Buñuel, gràcies a Déu, perquè em vaig convertir a l’ateisme estudiant a un seminari, paradoxalment-, les coses del Vaticà m’han interessat sempre, i continuen interessant-me, herència supose de la sòlida formació catòlica que vaig rebre al llarg de la meua infància. I sobretot estic al corrent especialment quan mor un papa i el col·legi cardenalici ha de triar-ne un altre. Tot això del camarlenc, el segellat de portes, les frases rituals en llatí, el conclave, el sostre de la Capella Sixtina, la fumata, tota eixa parafernàlia, tota eixa pompa i circumstància vaticana m’agrada. Què hem de fer. No hi ha companyia de teatre al món, no hi ha productora de Hollywood capaç de superar les posades en escena del Vaticà, que a mi em fascinen, ningú no ho fa com ells, per dues raons contundents: tenen diners i estan fent eixe teatre des de fa dos mil anys.

Però la fe catòlica està en caiguda lliure per tota Europa. Vaig entrar a Santa Maria la passada Setmana Santa i estaven fent el Via Crucis, i no hi havia més de vint persones. No hi ha vocacions sacerdotals, i per això l’església ha de tirar mà de rectors americans o africans, i com vaticanista frustrat que soc, i perquè encara que ateu, vull que continue tota eixa meravellosa faràndula vaticana, ho confessaré obertament: estic convençut que la fe catòlica va començar a perdre adeptes quan el Concili Vaticà II va abolir la missa en llatí i d'esquena als feligresos. Quan la missa és dia en llatí i d'esquena als feligresos la gent no comprenia res, i continuava el misteri, però clar, a partir del moment que els devots van entendre tot el que dia el rector, el misteri desapareix, i els creients comencen a fer-se preguntes. I per això passa el que passa camarlenc.