L’encís del Collao

Alcoy

La il·lusió col·lectiva pot ser una de les millors sensacions. Veure com el desig individual es comparteix i es contagia entre molts fins que s’ensambla per a encetar o participar en un projecte comú.

Alcoi té un bon passat en il·lusió col·lectiva i un bon grapat de ciutadanes I ciutadans que de no res o de ben poc han fet créixer una idea que semblava tindria escàs suport.

Sempre és agradós comprovar com la gent respon a la crida d’una entitat o associació per a evitar que quede en l’oblit.

I ara s’ha vist amb l’Alcoyano, fa mig any semblava impossible pensar que poguera arribar als dos mils abonats I més després d’una fosca temporada rematada amb un descens de categoria i caure a la quarta divisió del futbol nacional.

El risc de perdre a un club que s’apropa al centenari i el canvi en la propietat han ocasionat un gir en els esdeveniments, l’afició torna a tindre un pes que havia perdut.

L’aspecte esportiu ha quedat en un segon termini quan estava en joc la supervivència del club.

La crida ha tingut ressò i s’ha vist el Collao d’altres temps, amb una afició entusiasta, amb ganes de compartir, de gaudir els valors d’un club modest que s’ha guanyat una fama merescuda. Com resa l’encertat lema de la campanya d’abonaments, la moral torna a casa, ja no ha de pensar a fer les maletes i ve amb la il·lusió renovada, en veure la resposta dels alcoians i les alcoianes pel Deportivo. Tots van amb més ganes que mai i aprecien detalls que abans consideraven intranscendents. La xarradeta en el descans, aplaudir una bona jugada, celebrar el gol, viure l’encís del vell Collao. Passe el que passe, s’esperen vesprades plenes d’emocions.