Álvaro Verdú: "La primera fotografia aèria d'Alcoi té casi un segle"

Alcoy

Hui en dia qualsevol persona pot entrar a Google Maps i vore com és la nostra ciutat des de l’aire, i ho tenim tan assumit que no ens sorprén. Però en realitat fa menys d’un segle que tenim la possibilitat de saber com és Alcoi a vista de pardal. L'enginyer en Geomàtica i Topografia, Màster en Geomàtica i Geoinformació i vocal del CAEHA, Álvaro Verdú Candela ens explica en Històries d'ací quina va ser la primera vegada que algú va prendre una fotografia aèria de la ciutat.

"Ens hem de remuntar almenys fins a 1930 per a trobar eixa primera fotografia aèria". Amb anterioritat, explica, el màxim que es podia aconseguir era pujar a l’ermita de Sant Cristòfol i fer una foto des d’allà. Això és el que va fer el fotògraf Andrés Fabert cap a 1909, com a part del reportatge de 50 postals que posteriorment editaria. També tenim alguna altra imatge d’aquesta època que ens permet vore com era Alcoi des d’un punt de vista més elevat.

No va ser fins a 1930 quan es va fer la que és, de moment, la fotografia aèria més antiga que coneixem. La va fer un pilot alemany, Walter Mittelhotzer, qui va ser el primer a creuar Àfrica volant de nord a sud. En un dels seus viatges, entre desembre de 1930 i gener del 31, va passar per Alcoi, i va immortalitzar en una única imatge el seu centre urbà.

En aquesta foto, podem distingir a la part inferior la Plaça de la Constitució (actualment d’Espanya), el mercat de la plaça de Dins, la Glorieta, l’antiga església de Sant Maure i Sant Francesc, l’Escola Industrial en construcció, i bona part de la vall del riu Molinar.

La resta de la conversa amb Álvaro Verdú segueix de la següent manera.

Quines van ser les següents imatges?

Les següents imatges aèries que coneixem es van prendre en un context més catastròfic, ja que les van fer els pilots dels avions Savoia italians que van bombardejar Alcoi fins a 9 vegades durant la Guerra Civil, entre 1937 i 1939. Aquestes fotografies estan custodiades per l’arxiu aeronàutic militar italià, i deixen constància dels impactes de les bombes al seu pas. Deixant de banda la terrible ocasió per què es van fer aquestes fotos, també ens serveixen com al primer registre aeri del nucli urbà alcoià i els seus voltants. Podem concretar quin era l’estat d’execució dels eixamples, així com vore els solars que van deixar els enderrocs de les esglésies de Santa Maria, Sant Agustí i Sant Maure i Sant Francesc.

Malgrat això, fins ara totes aquestes imatges no es van fer pensant en la seua utilitat cartogràfica. Perquè aquests vols aeris puguen servir per a confeccionar plànols i ortofotos, han de fer-se segons uns requisits tècnics concrets.

Quins són aquests requisits, i quan es va fer el primer vol sobre Alcoi que els va complir?

Molt breument, per a fer vol fotogramètric (que és així com es diuen), la càmera ha d’estar a una altura constant sobre el terreny, apuntant al terra de forma perpendicular, i fent passades com més regulars millor, i amb superposició entre passades. Una qüestió molt important de la fotogrametria és que cada punt del terreny estiga almenys cobert per dues imatges. A partir d’açò, es fan una sèrie de càlculs que permeten obtindre les coordenades horitzontals i verticals de cada punt.

Bé, doncs això ho van fer per primera vegada a Alcoi els americans. Encara que a Espanya ja s’havien fet alguns vols fotogramètrics amb anterioritat, com el de Ruiz de Alda a la conca del riu Segura, hauríem d’esperar fins a quasi el final de la Segona Guerra Mundial perquè tot el territori espanyol fora fotografiat des de l’aire.

I per què van ser els americans?

Ens trobem en octubre de 1944, quan l’exèrcit americà ja havia pogut comprovar la imperiosa necessitat que tenien de disposar cartografia actualitzada i precisa de tota Europa Occidental i el Nord d’Àfrica per a les seues operacions militars. D’ací naix el projecte “Casey Jones”, que abastaria uns 5 milions de quilòmetres quadrats, i que començaria els seus vols en febrer de 1945. Aquest vol es coneix com l’americà Serie A.

Sobre Alcoi es farien diverses passades, entre 1945 i 1946. Van deixar constància de l’Alcoi als primers anys de la postguerra, destacant la reconstrucció de les esglésies, i les primeres promocions de vivenda social del franquisme, a l’actual carrer Espronceda, però amb un Eixample encara format principalment per horta.

Amb l’avanç de la tècnica, imaginem que s’anirien fent més vols sobre la nostra ciutat. Van ser també els americans, o també van participar empreses nacionals?

Els americans encara van fer un altre vol en 1956, l’anomenat Serie B, més conegut que l’anterior. Ací ja trobem com l’eixample s’ha anat omplint de noves edificacions, i com van sorgint barris com els Clots o Batoi.

No obstant això, ja en aquests anys empreses com la Compañía Española de Trabajos Aéreos y Fotogramétricos, o l’Acadèmia General de l’Aire de l’exèrcit, van fer els seus vols per Alcoi a finals dels 40 i principis dels 50.

De la dècada dels 60 no tenim constància de cap vol oficial sobre el nostre territori, encara que sí existeixen alguns fotogrames que deuen ser part d’algun encàrrec particular de l’Ajuntament o alguna administració.

Al mateix temps, també vull mencionar el treball de l’empresa Paisajes Españoles, que especialment entre les dècades dels 50 i 60 va fer nombrosos vols per a prendre fotografies aèries obliqües d’Alcoi, amb un caràcter podríem dir més turístic, però que per la seua qualitat i punt de vista únic també són un recurs molt interessant.

Així arribem als anys 70, quan de nou el govern central impulsa un nou vol d’abast nacional. Què sabem d’aquesta iniciativa?

Estem parlant del vol Interministerial, dit així perquè va ser encàrrec d’un bon grapat de Ministeris i organismes estatals. A Alcoi va passar en febrer de 1977, i ací ja trobem un canvi molt substancial respecte a l’últim vol americà. Ara, els barris de l’Eixample i Santa Rosa estan completament edificats, i la Zona Nord ja té una bona part urbanitzada, tot i que encara trobem nombrosos solars i vies per obrir. També comencem a vore les primeres demolicions al nucli antic, que en aquestes dècades va iniciar el seu procés d’abandó i degradació.

I des dels 70 fins hui, quants vols s’han fet?

El vol Interministerial va ser continuat a escala de tot l’estat per l’anomenat vol Nacional, a 1984, i posteriorment, amb el vol Quinquenal, que per Alcoi va passar en 1999.

Després d’això, ens trobem amb un salt important, amb la creació del Pla Nacional d’Ortofotografia Aèria, el PNOA, en l’any 2004. Aquest projecte, que continua hui dia, està cofinançat per l’Administració General de l’Estat i les comunitats, i té com a objectiu l’obtenció de productes fotogramètrics per a tota Espanya amb una periodicitat determinada. Això va ser possible també gràcies a la incorporació de la fotografia digital i les noves tècniques de càlcul i processament amb ordinadors.

Quines són eixes tècniques actuals? Com s’obtenen les imatges de satèl·lit que consultem normalment?

Breument, hui en dia, a partir de les fotografies fetes des d’avions en vols fotogramètrics, s’obtenen ortofotos. Aquestes ortofotos són el que col·loquialment es coneix com a “imatges de satèl·lit”, el que veiem per Google Maps, però això és normalment incorrecte, ja que a escales grans les imatges es fan des d’avions. Doncs bé, la diferència entre una foto des d’un avió i una ortofoto, és que les ortofotos tenen qualitat mètrica, és a dir, que es pot mesurar acuradament sobre elles. Això s’aconsegueix mitjançant un procés que permet que cada punt del territori es veja de forma perpendicular. Açò vol dir que, en una ortofoto ben feta, mai s’hauria de vore la façana d’un edifici, només la seua teulada, al contrari del que passa en una fotografia.

I des del 2009, a més, es fan cobertures amb LIDAR, que és un aparell que, a partir de pulsos làser, obté un conjunt de punts amb coordenades en tres dimensions, i a partir dels quals es poden reconstruir models 3D com els que utilitzem hui al Google Maps.

Amb aquests processos també es poden extraure Models Digitals d’Elevacions, amb els quals podem saber les altures dels edificis, les cotes del terreny, i moltes més aplicacions sense necessitat d’anar a mesurar físicament.

Podem dir que mai havia estat Alcoi tan fotografiat des de l’aire com hui, no?

Així és. Ara tenim un registre molt complet dels canvis a la nostra ciutat dels últims 20 anys, que han sigut molts: el nou llit del riu, les demolicions als barris antics, nous polígons industrials, una nova autovia...

I el més important, és que tots aquests productes estan a l’abast de tota la ciutadania de forma gratuïta. Això és possible gràcies a directives europees com INSPIRE, i gràcies sobretot a institucions com l’Institut Geogràfic Nacional o l’Institut Cartogràfic Valencià. Aquesta última ens permet tindre una ortofoto rigorosa cada any de tot el territori valencià, quan fa no molt es feia un vol cada dècada o dos. Això a banda d’altres servicis com Google Maps, que hui en dia s’han convertit en imprescindibles per a quasi tots nosaltres.