L’home és un llop per a l’home

Alcoi

“Homo homini lupus est” (l’home és un llop per a l’home). Açò defensava Hobbes, i sempre m’he negat a creure-ho. Sempre he sigut més del pensament de Rousseau, que l’ésser humà és bo per naturalesa, i que és la societat qui l’espatlla.

Quan tenia desset o díhuit anys, vaig tindre l’època rebel i reivindicativa que tocava per l’edat, així com ocorre ara entre els adolescents. Què hi ha de diferent, ara? La mirada. Abans, en la meua joventut, moltes de nosaltres reivindicàvem per assolir més drets, per la igualtat (del tipus que fora), per promoure la nostra llengua… Tot plegat, per aconseguir una societat més justa i empàtica.

Ara, sembla que hi ha un canvi en la mirada, que ha deixat de volar cap al voltant, i es dirigeix només endins. El que observe és una tendència generalitzada a l’egoisme que s’estén des dels adults fins als més joves. I aquestos, beuen de la societat. Una societat entre la qual l’odi està estenent-se i per descomptat els esguita a ells els primers. Segueix la tendència lluitadora pròpia de l’edat, és clar, però amb una inclinació diferent: ara, amb l’argument de voler el millor per als “d’un mateix” (entre cometes), gran part de la societat nega el contrari, a aquell que és diferent.

Per exemple, tant s’hi val que cent quaranta-set persones es queden sense sostre, que puguen morir de fam o de fred, si així “protegim els nostres”. Ací sí que veig al llop, i em fa por.

Malgrat tot, seguisc sent optimista, i pense que no naixem així, que ens fem, que és la societat qui ens manipula quan més vulnerables som. Quan l’opinió aliena ens afecta, quan bevem del voltant i ens nodrim d’informacions esbiaixades, basades en l’odi i en interessos d’uns pocs, i en res més.

Per això, mantinc l’esperança. Crec que aquest egoisme que tan de moda està ara i tant ens deshumanitza, es pot treballar. I cal col·laborar amb açò amb els més joves. Perquè són la nostra esperança, perquè són valents i bel·ligerants, i no podem consentir que aquestos trets canvien el rumb i es perden, influïts per mentides de gent que, curiosament, no hi té res a veure amb ells. Perquè amb els joves, s’estan creant els fonaments d’una societat futura. I és que, si deixem que seguisca estenent-se l’alternativa, el futur que ens depara és demolidor per a quasi tots. Excepte per a uns pocs.