La Glorieta: el jardí on encara juga la memòria

Alcoy

Hi ha llocs que no són només llocs. Són temps. Són vida. La Glorieta d’Alcoi és un d’ells. Ara que l’Ajuntament ha tornat a licitar el quiosc-bar de l’antiga pardalera —un servei que vol “dinamitzar el parc i el centre” —, no puc evitar pensar que no es tracta només d’un contracte. Perquè en els últims quatre anys, el quiosc-bar s’ha consolidat. És una oportunitat per consolidar l’espai i tornar a encendre els records.

La Glorieta naixia com a tal el 1836, sobre les terres d’un antic convent afectat per la desamortització de Mendizábal. D’aquell espai religiós en va nàixer el primer parc públic d’Alcoi. I des d’aleshores, generació rere generació, ha sigut refugi, pati i escenari. Jo hi jugava de menut. Entre arbres que semblaven infinits i camins que eren aventures. Allí, on anys després també s’alçaria aquell barracó del Betlem de Tirisiti, que molts recordem com una porta màgica a Nadal.

La Glorieta no és només un jardí modernista —reformat el 1899 amb aquell aire elegant que encara conserva —. És un tros de nosaltres. De berenars, de bancs compartits, de primers silencis i rialles. Per això, recuperar espais com el quiosc no és una qüestió menor. És tornar a donar vida al centre. És fer que la ciutat es retrobe amb ella mateixa. Que les famílies tornen, que els xiquets tornen a córrer, que els adults tornen a recordar.

Perquè hi ha llocs que ens expliquen qui som. I la Glorieta… la Glorieta sempre ens ho ha explicat tot.