Posar barreres al camp

Alcoy

Determinades èpoques de l’any tenen un efecte magnètic per als amants de la natura. A Alcoi, tenim la immensa sort d'estar abraçats per dues joies de valor incalculable: la Font Roja i la serra de Mariola. No obstant això, aquesta benedicció paisatgística es converteix, en determinats moments de l'any, en un veritable repte de gestió mediambiental. L'allau de vehicles que col·lapsen els accessos ens obliga a plantejar un debat incòmode però inajornable: la necessitat de tancar o restringir el trànsit motoritzat.

Sabem que no és una mesura popular. Limitar l'accés lliure amb el cotxe particular pot semblar poc social, una barrera per a aquelles persones que busquen gaudir de l'entorn de manera espontània. Tanmateix, la massificació exigeix decisions valentes. A la Font Roja, la regulació ja és una realitat. Amb la instal·lació de la barrera i el servei d'autobusos en dies de màxima afluència, s'ha demostrat que és una mesura totalment viable i altament beneficiosa.

L'assignatura pendent, però, és Mariola. És cert que la seua orografia i la multiplicitat de camins d'entrada fan que el control siga molt més complex, però això no hauria de ser excusa per a no contemplar-ho. Necessitem dissenyar estratègies que protegisquen aquest espai en dies molt concrets.

Els avantatges d'aquesta regulació són indiscutibles. En primer lloc, reduïm dràsticament l'emissió de gasos i el soroll, afavorint la fauna local i la conservació de la flora. També minimitzem el risc d'incendis forestals i els embussos que podrien bloquejar l'entrada de vehicles d'emergència. A més, l'experiència del visitant millora substancialment.

Per contra, els inconvenients també hi són. Com hem dit, genera un sentiment de rebuig per la pèrdua de comoditat. A més, requereix una inversió econòmica important per part de l'administració per a oferir alternatives de transport públic eficients.

En definitiva, estimar el nostre patrimoni natural també implica saber posar límits. Restringir l'accés amb vehicle privat en èpoques crítiques és un mal menor. Si volem que les futures generacions continuen gaudint de Mariola i la Font Roja, potser haurem de caminar un poc més.

Que aquestes línies servisquen, una vegada més, per posar en relleu la important tasca que fan les persones del nostre entorn, que ajuden a mantindre la biodiversitat, l’economia local i modelar un paisatge únic del qual tots podem gaudir-ne.