Narco segresta narco

Els Mossos van treballar, l'any passat, en 8 segrestos i van aconseguir alliberar les víctimes en menys de 15 dies. Una bona negociació amb els segrestadors és la clau per resoldre aquests casos tan delicats, en què la vida d'algú corre perill de mort.

Ampliar

Cerrar

Cada any hi ha a Catalunya una mitjana d'entre 6 i 7 segrestos i la majoria els cometen bandes de narcotraficants. Utilitzen aquest mètode tan expeditiu per venjar-se de la banda rival o bé perquè no paguen la droga o bé perquè els han intentat enganyar venent-los altres substàncies. En aquests episodis, la víctima és torturada; hi ha el cas d'un jove marroquí a qui van fer petits talls per tot el cos, un altre segrestat a qui literalment van planxar, provocant-li greus ferides i marques a la pell o una altra víctima a qui van maltractar cremant-la amb un bufador.

El que passa de vegades és que aquests casos no es denuncien perquè víctima i agressor són delinqüents i no volen saber res amb la policia. En d'altres, la víctima pot acabar també detinguda, per tràfic de drogues, per exemple. Dels 8 segrestos en els quals van treballar els Mossos l'any passat, en dos, la policia va arrestar o imputar també al segrestat. Les famílies tampoc volen donar massa informació, o bé perquè no la tenen o perquè saben a què es dedica la víctima.

Agents de la Unitat Central de Segrestos i Extorsions dels Mossos negocien i investiguen els delinqüents i el Grup Especial d'Intervenció munta l'operatiu per alliberar les víctimes. L'inspector en cap del GEI, Marc Caparrós detalla que les reaccions són diverses i que molts segrestats estan sota els efectes de la coneguda com a síndrome d'Estocolm: "Un segrestat arriba un moment en funció del temps que porta sota el control d'una altra persona, una manera d'autodefensa és identificar-se amb la persona que li està causant el perjudici. Quan són conscients que gràcies a la intervenció de la policia segueixen vius sí que t'ho agraeixen però d'entrada les reaccions poden ser múltiples".

La negociació

La negociació parteix de la base que els segrestadors intenten sempre aconseguir el seu objectiu: en la majoria de casos diners, i que per fer-ho juguen amb les emocions del cercle més íntim de la víctima, per anul.lar la seva voluntat. Per això, les amenaces de fer mal al segrestat són molt reals i representen una càrrega de tensió per les famílies perquè paguin depressa. Fonts dels mossos han explicat a la Cadena SER que abans de començar la negociació s'ha de preveure tot, que no es paga mai i que fer-ho no suposaria una garantia de futur -ho podrien tornar a fer- i a més, implica una contribució al negoci d'algunes bandes. Gairebé tots els segrestadors exigeixen diners, però alguns també droga o la retirada d'una denúncia. Els Mossos adverteixen que pagar rescat d'un segrest o extorsió a grups terroristes és un delicte tipificat de col.laboració amb banda armada.

Els Mossos compten, des de l'estiu, amb una quinzena d'agents formats en negociacions d'alt risc. La majoria formen part de la Unitat Central de Segrestos i Extorsions; que es va crear fa 8 anys i que actua quan hi ha casos greus i creïbles en què la vida de les persones corre un perill imminent. A banda d'aconseguir l'alliberament de l'ostatge sense que ningú prengui mal, es dediquen també a evitar que aquestes bandes muntin una estructura, que es facin professionals i es dediquin a fer segrestos aquí.

Segrestos exprés

A Catalunya, segons les mateixes fonts, no hi ha segrestos exprés perquè no es paga i no els surt a compte. A Sudamèrica, en canvi, estan a l'ordre del dia. Hi ha fòrmules sorprenents com que algú entra al cinema, omple una butlleta amb les seves dades per aconseguir un premi a la sortida, quan es fica a la sala, tanca el mòbil i amb aquelles dades personals, els segrestadors truquen a la seva família i durant les dues hores de la pel.lícula, aconsegueixen fer-los creure que han segrestat a la víctima i els demanen rescat. Aquesta estratègia la fan servir també amb passatgers que fan vols llargs i que durant unes hores estaran il.localizables.