Els sindicats creuen que han passat la prova prèvia a la vaga general

Han passat la prova, diuen, però volen mantenir viu el caliu en els pròxims dies. Josep Maria Àlvarez, secretari general de la UGT i Joan Carles Gallego, de CCOO, han dirigit les seves arengues de final de manifestació a treballadors i aturats. "Aturarem el país totes les vegades que faci falta per acabar amb aquesta reforma que és una ruïna i que acabarà amb els drets de tots els treballadors, també dels que estan a l'atur", ha advertit Àlvarez, cridant als assistents a treballar per la vaga general del proper 29 de març.

Hi ha hagut crítiques pel govern de Mariano Rajoy però no se n'ha escapat l'executiu de Mas, a qui han recordat que el patriotisme es defensa fent costat als seus treballadors. Una pancarta amb el lema: "No a la reforma laboral, no a les retallades" ha encapçalat aquesta manifestació, en la que segons els sindicats han participat 450.000 persones. Els mossos rebaixen la xifra fins als 15.000.

I entre ells, cabassos d'històries personals com la de la Loli Rider de Cornellà de Llobregat. El seu home treballava a la construcció fins fa 3 anys. Té 57 anys. No veu cap perspectiva de futur. "És una injustícia el que estan fent, no ens ho mereixem. No hi ha manera de trobar feina ni crec que el trobi ara amb la reforma que estan fent", explicava la Loli.

Crítiques, sobretot, contra la classe política. Maria Solà té dues fills de 2 i 5 anys. És auxiliar administrativa a la Generalitat.Lamenta que s'hagi demonitzat, diu, als funcionaris tenint en compte que ella és mileurista. Creu que de diners n'hi ha i carrega contra els polítics: "El que em mou és la indignació davant el cinisme dels polítics, com ells ja tenen les seves escoles i la seva sanitat privada, la resta se'ls hi en refot".

Pares de família també a la manifestació. En Fran Montilla està a punt de fer 40 anys, és informàtic, té feina, dos nens petits i una casa. Vol mantenir diu el que el seu pare va aconseguir per ell i el que ell espera que tinguin els seus fills: "El meu pare va lluitar pel meu futur, vaig aconseguir estudiar, tenir una feina. Vull el mateix pels meus fills".

Joves que miren el futur amb pessimisme com Carlos Garcia. Treballava a la construcció i amb 34 anys es va reciclar com a caixer en un supermercat però lamenta les condicions i el sou miserable. "Jo no sóc de manifestacions, però cobro 412 euros i visc en una habitació de lloguer per la que pago 200", diu en Carlos. Els números no li surten.

Testimonis i veus d'aquesta crisi tan dura a la qual ningú veu de moment cap sortida clara. La crida dels sindicats i manifestants a la vaga general del 29 de març desperta dubtes entre aquells que temen perdre la seva feina precisament en un moment tan delicat.