Unió reconeix que es va finançar amb fons públics
El partit de Josep Antoni Duran i Lleida assumeix bona part dels 388.000 euros que han de tornar els acusats del Cas Pallerols, que ha acabat amb una conformitat que evita que els processats vagin a la presó
Unió Democràtica reconeix que es va finançar amb diners públics. El partit de Josep Antoni Duran i Lleida s'ha fet càrrec de bona part dels 388.000 euros que han de tornar els condemnats pel Cas Pallerols, que ha acabat amb una conformitat. Els processats eviten la presó i només en alguns casos s'els han imposat penes mínimes.
Más información
Amb el pacte, Unió reconeix implícitament que entre 1994 i 1999 es va finançar amb fons públics provinents de part de les subvencions que rebien les acadèmies de Fidel Pallerols del departament de Treball, però s'estalvia un judici de 4 mesos amb la conseqüent expectació mediàtica i la fotografía del líder, Josep Antoni Duran i Lleida, declarant com a testimoni.
La formació ha assumit bona part dels 388.000 euros que han de retornar els processats, entre ells l'empresari andorrà.
A canvi de reconèixer els delictes de malversació i suborn 4 dels processats eviten la presó.
La pena més alta és per l'exdirector de Treball, Lluís Gavaldà, un any i mig. El pròpi Pallerols, l'exsecretari d'organització d'Unió, Vicenç Gavaldà i el militant Santiago Vallvé es queden amb multes per un valor total de 250.000 euros.
A més a 3 dels acusats s'els retiren tots els càrrecs: a la dona de Fidel Pallerols, Maria Cruz Guerrero, a l'exsubdirectora de Treball, Dolors Llorenç, i a Jaume Pallerols, només acusat per la Generalitat.
Això sí Fidel Pallerols haurà de tornar als Tribunals més endavant perquè el fiscal, Fernando Rodríguez Rey, li manté els 6 delictes per frau fiscal.
Duran l'any 2002 a LA VENTANA: "hauré de demanar perdó"
Quan en una entrevista a LA VENTANA de la Cadena SER de l'any 2002 se li va preguntar pel Cas Pallerols, el líder d'Unió Democràtica assegurava que "si hi hagués finançament irregular d'Unió Democrática" ell "encara que la desconegués, se'n sentiria responsable", i "demanaría perdó", tot i que es mostrava convençut que "això no passaria, perquè no existia cap prova".