Polèmica per l'estat de les lleres del Garona

La força de la Garona ha arrancat de sota arrel arbres i vegetació de ribera en el seu recorregut. Arbres, troncs, branques, que s'han convertit en un embús i un tap en molts ponts. Amuntegats a mesura que s'anaven enfarfollant, uns amb els altres, i que acaben sent una teranyina per tot allò que arrossega el riu, mentre pressionen, amb la força de l'aigua que els empeny, les infraestructures que els barren el pas.

El síndic aranès, Carles Barrera, dimarts responsabilitzava a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) de les conseqüències del desbordament, per no fer el manteniment de les lleres del riu: "tenim moltes dificultats, i aquest és un motiu seriós de reflexió amb la CHE, el de no deixar intervenir en la neteja de la llera del riu i la vegetació als laterals; això és un error absolut, per que el 90 per cent dels problemes generats a la Val d'Aran ha estat per la potència dels arbres, arrancats per la força de l'aigua, i que estan baixant pel Garona".

Aquestes manifestacions han tingut reaccions. El president de la CHE, Xavier de Pedro, ha dit que ningú a la Val d'Aran havia demanat o sol.licitat, o, iniciat un expedient amb la petició de la necessitat de netejar les lleres. "Es parteix de la base que el riu pogués no estar en condicions, però la primera administració que ho havia de posar en coneixement de la Confederació són les pròpies administracions locals que estan a la zona; i no teníem cap petició de la Val d'Aran per netejar el riu".

El Conselh Generau d'Aran vol fer un plantejament: el de poder actuar o intervenir sobre la llera del rius, en cas de seguretat. Una demanda a la qual també s'hi podrien sumar alguns consistoris del Pallars Sobirà. En tot cas, pel juliol, es planteja l'elaboració d'un protocol d'actuació per tal de mantenir les lleres dels rius, tant netes com sigui possible. Sobre aquesta qüestió, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler ha dit que pren nota d'aquesta reclamació dels alcaldes, però que ara no toca posar sobre la taula aquest debat, i, en tot cas, sempre cal prioritzar la seguretat.

En canvi, l'associació ecologista Ipcena diu que la veritable causa que en bona part a possibilitat que es produïssin danys en aquesta riuada és "la construcció i ocupació de les franges fluvials de la Garona" amb murs de contenció, carreteres i edificis que "han reduït notablement la franja dels 100 metres de zona de policia d'aigües i de domini públic hidràulic provocant constrenyiments de la llera", fent impossible la fluïdesa del cabal per l'efecte barrera. Ipcena demanarà a la CHE que, en el cas de la Val d'Aran, realitzi la delimitació de les zones de domini públic hidràulic (DPH) per tal de poder corregir construccions que s'han fet en zones de protecció.