Mas contempla eleccions plebiscitàries el 2016 en cas de no poder celebrar la consulta
Vol recuperar l'economia i garantir les polítiques públiques abans del que seria una "confrontació total i oberta"

Artur Mas comparece en el Palau de la Generalitat(ACN)

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat que les eleccions plebiscitàries siguin el 2016 en cas de no poder celebrar la consulta. Mas ha dit a Catalunya Ràdio que ell intentarà no avançar eleccions i convocar comicis, encara que siguin plebiscitaris, quan acabi la legislatura.
Más información
Mas ha insistit que la consulta es farà dintre del marc de la legalitat, i si és possible, d'acord amb l'Estat. Ara bé, ha expressat obertament que si el govern espanyol es nega en rodó a acceptar la via política "i s'empara en una suposada legalitat", sempre hi haurà un "marc legal final, que seran unes eleccions". "Quan a mi se m'escolta dient que la consulta es farà, és perquè jo sé que aquest últim recurs el tenim", ha aclarit.
Ara bé, ha reconegut que això significaria una "confrontació total i oberta" amb l'Estat, i que ell intentarà primer una via pactada. I parlant de dates, Mas ha apostat perquè aquest hipotètic pla b no s'executi fins el 2016, en la línia del missatge que ell mateix va llençar als seus alts càrrecs dilluns: la legislatura dura fins el 2016.
I ha explicat els motius. Al seu parer, és important que Catalunya arribi a aquesta cita electoral amb una economia diferent, havent donat la volta a la situació "dramàtica" actual i tornant a crear feina. Lligat amb això, ha apostat perquè s'arribi a aquest moment havent garantit també les polítiques de l'estat del benestar, és a dir, "sense més retallades". I finalment, havent pres una sèrie de decisions per acabar amb la desafecció de la ciutadania respecte a la política.
"Aquestes tres coses són molt importants, tant com la consulta: donar la volta a l'economia, crear feina, garantir les polítiques del benestar i donar passos clars per reinstaurar la confiança", ha resumit.
Però ha reiterat que el seu objectiu és poder consultar el poble el 2014. "Però si no ens donen cap altra sortida, si ens aculen, si ens posen contra les cordes, si no es vol, o no es pot, arribarem a aquest escenari que la consulta es farà el 2016 en unes eleccions", ha insistit.
Mas no ha volgut pronunciar-se sobre una hipotètica candidatura unitària en les eleccions plebiscitàries, però ha remarcat que hi hagi o no front comú, la gent interpretarà que n'hi haurà un a favor del 'sí' i un a favor del 'no' encara que no es presentin els partits conjuntament.
Tornarà a demanar a ERC que entri en el Govern
Mas ha considerat improbable que Josep Antoni Duran i Lleida, el seu soci d'UDC, deixi el partit o trenqui l'aliança amb CDC, però "no tan improbable" que ERC pugui entrar en el govern.
Ha recordat que els ho va oferir des del primer moment, fent entendre que seria "important" que hi fossin, i ha afegit que aquesta oferta també la va traslladar al PSC. No ha posat data límit perquè els republicans hi entrin, però ha indicat que la reflexió la seguirà fent, "i segons com vagi la negociació (amb l'Estat), això es tornarà a posar sobre la taula", donant a entendre que si el govern espanyol no permet la consulta, ell insistirà a ERC.
No té expectativa amb la resposta de Rajoy
Mas ha explicat que ha parlat amb Mariano Rajoy diferents vegades des de la carta i el president espanyol "no acostuma mai a tancar la porta d'entrada". "Té una dinàmica que deixa fer molt, deixa passar el temps, deixa fer coses que potser ell no faria del tot, però no s'acaba d'enfrontar", ha reconegut. Ara bé, també "deu ser conscient que si fa un pas a favor" de la consulta, els partits, els mitjans i tot el clima a Madrid "aniran absolutament contra ell".
En aquest sentit, ha augurat que Rajoy respondrà la seva carta durant aquest mes de setembre, però ha indicat que no té "massa convicció o expectativa que la resposta obri masses portes". Al seu parer, el govern espanyol "més aviat tendirà a obstaculitzar tot aquest procés", i ha apuntat que això és el que han intentat amb declaracions públiques i no només amb això. "Quan han hagut d'actuar, ho han fet i han tirat pel dret", ha conclòs. Ha posat l'exemple de les informacions sobre presumptes comptes a Suïssa de Mas aprofitant la darrera campanya electoral. "Que el govern allà estava vinculat és evident, no dic tot el govern, però que alguna part ho veia amb bons ulls i donava algun copet a l'esquena, estic convençut", ha opinat.




