Fer el tafaner a casa dels romans

Quina olor se sentia pels carrers d'una ciutat romana? Com era el seu dia a dia? I les cases, quina distribució tenien? Totes aquestes incògnites i xafarderies és el que intenta desvetllar l'exposició "Romanorum Vita. Una historia de roma", organitzada per l'Obra social "La Caixa". Estarà instal·lada a la platja de La Pineda fins a finals de mes.

La mostra convida els visitants a passejar per una ciutat romana reconstruïda a partir de descripcions literàries i testimonis arqueològics de fa 2.000 anys, i permet també endinsar-se a dins d'una casa i conèixer cada racó i cada habitació, veure quins mobles les decoraven o quins estris de cuina es feien servir. No tan sols cal observar, sinó també explorar olors i sensacions, ja que la recreació està pensada per viure-la amb els cinc sentits.

El túnel del temps: Pompeia

El viatge en el temps ens situa a Pompeia, a l'any 79 dC, en plena època imperial. Segons la comissària de l'exposició, Isabel Rodà, "l'origen de les ciutats actuals comença en aquesta època per la distribució dels carrers, la voluntat de tenir un sistema de sanejament i clavegueram, el comerç, i un llarg etcètera". I és que la vida dels romans no era tan diferent de la contemporània: "ja s'hi podien observar cartells electorals, per exemple, i també establiments de menjar ràpid".

Ciutats que no estan gaire lluny de l'actualitat

L'exposició ocupa 400 metres quadrats i dóna la benvinguda als visitants presentant un dia qualsevol a la ciutat de Pompeia a través d'elements de recreació com sons i olors i un audiovisual en el que es poden veure, per exemple, els personatges clau del moment. Els carrers eren espais de convivència i espais religiosos. A les cantonades hi havia petits altars dedicats a les divinitats protectores del barri i dels seus veïns. Quan s'acostaven les eleccions, les empreses de publicitat electoral donaven a conèixer els seus candidats: en pintaven el nom a les parets, en proclamaven les virtuts i contractaven persones perquè demanessin el vot als ciutadans.