Ivory, una banda jove de la vella escola

Tarragona

Els qui els han escoltat en directe parlen de shock visual, emocional i auditiu perquè el que veuen els seus ulls i el que escolten les seves orelles no encaixa de cap manera. L’Albert (Veu i Guitarra), El Joan (Bateria) i el Joel (Baix) no arriben a la vintena d’edat però el so que treuen dels seus instruments i amb el mestratge que ho fan es correspon a algú que voreja la quarantena. De forma desacomplexada des de dalt de l’escenari descarreguen autèntiques dosis de blues rock.

“Al principi fèiem punk, tipus Nirvana, sonava molt guarro” ens ha explicat a Hora Camp de Tarragona el Joan. Però aviat vam començar assajar temes que es corresponien més amb l’estil d’ara. Un estil que el Joel defineix “del tipus de música que escolten els nostres pares” tot lluint una samarreta amb els 4 símbols que identifiquen els quatre membres de Led Zeppelin.

La sonoritat dels seus temes s’emmarca en la dècada els avis del rock actual i quan els hi hem preguntat per com s’ho fan per tocar així amb l’edat que tenen han respost amb un: “assajant”. I han coincidit en dir que “com més s’aprèn es tocant junts”. Es confessen fans de Zeppelin, The Doors, Hendrix... “Es que la música d’aquesta època és d’escoltar... perquè òstia, 20 minuts sense parar de tocar una cançó... és que és d’escoltar” sentencia el Joan amb passió.

Amb només un estiu s’han endut a la butxaca el D.O. de Tarragona, el Reussona i el concurs de barraques de Torredembarra. La seva actitud humil i de saber quin és i, on es el seu públic, promet que tindrem Ivory tant de temps com ho vulguin els seus components i com que prometen assajar més, no tindran sostre musical.