Tarragona té Mojo

Tarragona

“És un festival que va començar amb la crisi i continua amb la crisi”. Álvaro Montesino, responsable de comunicació del Festival de blues de Tarragona. Tota una declaració d’intencions per a una cinquena edició que al primer certament “fue una auténtica locura, muchos espacios, muchos locales y acabamos locos” ha explicat el director del festival en Richard White. A la segona edició es va repetir el mateix plantejament per comprovar que no era viable. I, ara, gaudim del format que naixia a la tercera edició: concerts en espais concrets, pocs i amb molta qualitat.

Durant 3 dies, la proposta del festival d’enguany passa per sis espais de Tarragona i es presenta en dos formats: concerts i Blues Jam. El cartell d’enguany es tanca justament el dia 9 de Novembre i els convidats han volgut treure ferro davant del que podria ser un escenari in extremis, amb presència policial, “entrar a la furgoneta policial a ritme de blues sempre és millor” s’ha dit.

 Origen i màgia del blues

El blues es diu que ve de Mississipí però Richard White explica que és difícil de determinar-ne l’origen. Una reflexió que ha sorgit arran de la pregunta de si Blues i Dixie tenen algun tipus de parentiu. La resposta ha sigut que no.

White ha volgut dir que si el Jazz és més cerebral el Blues és més del cor. Una argument al que el portaveu de la Stromboli Jazz Band, Raül Cid, s’hi ha mostrat en desacord. Hi ha sentenciat: “al final el que pot és el cor”. White també ha volgut explicar que si “en el flamenco se busca el duende... en el blues es el mojo”. Ara ja sabem d’on ve el mojo d’Austin Powers i el Mojo de Tarragona pel blues.