Principi d’acord perquè els creditors de la UE Lleida cobrin part del deute
S’ajorna el judici a l’espera del compliment de l’acord. Proveïdors, Hisenda, Fogasa, ex treballadors i bancs cobraran una part dels 10 milions d’euros de deute.

Imatge del quadre que el pintor d'Agramunt va dedicar a la UE Lleida

Lleida
El judici que s’havia de celebrar aquest dimarts, al jutjat mercantil de Lleida, per la fallida de la UE Lleida s’ha suspès, després que s’hagi arribat a un principi d’acord perquè els creditors cobrin una part "rellevant del deute”. El jutge, Eduard Enrech, ha assegurat que “la UE Lleida comença a ser un concurs esgotat i esgotador” i ha afegit que s’està negociant per “un acord en què es pagui als creditors ordinaris una quantitat que jo crec que és rellevant”.
L’ajornament del judici, a més, es produeix l'endemà que la Seguretat Social comuniqués al jutjat, que qui va ser el màxim accionista de la ja desapareguda UE Lleida, Taxto Benet, havia pagat 1,3 milions d'euros del deute que tenia amb la Tresoreria, i només li quedaven uns 37.000 euros per abonar-li.
Tatxo Benet i cinc dels seus consellers estan responent pel deute que van deixar a l club, una van presentar el concurs de creditors, al juny de 2010, i que superava els 20 milions d’euros. El fiscal els responsabilitza de la mala gestió i d'haver presentat el concurs tard. Amb el principi d'acord d'avui, hi ha sobre la taula una proposta per pagar una part rellevant que no has transcendit dels prop de 10 milions que queden de deute als creditors.
Enrech espera que el concurs de la UE Lleida acabi, després de 4 anys de procediment i “que els creditors ordinaris es vegin satisfets en una quantitat que, jo veig tal i com està l’assumpte, molt positiva”. I és que, ha afegit, “avui en dia cobrar alguna cosa en concursal és un èxit”.
Fonts properes al cas apunten que l’acord podria passar per abonar els 25 per cent del deute. Per cert, que dels actius que tenia el club queda encara per vendre un quadre de pintor Josep Guinovart, dedicat a la UE Lleida, i valorat en uns 40.000 euros. Una obra, però, que en aquests 4 anys encara no ha trobat cap postor.




