Victòria in extremis

Valencia

El Barcelona segueix l'estela del líder amb la seva victòria sobre un excel·lent València al qual només li va faltar el gol. Luis Enrique va seguir amb les proves en el disseny del seu nou Barça, alineant junts al centre del camp a Mascherano i a un Busquets que mai es va trobar còmode sobre el terreny de joc, però que va acabar erigint-se en heroi amb el seu gol en els instants finals .

El tècnic asturià va voler apuntalar les parets defensives de l'equip i va provocar que les esquerdes fossin encara més grans. Amb Sergio intentant fer les tasques de Rakitic, l'equip blaugrana ni defensava de manera compacta ni atacava com acostuma i el desordre ordenat del València va poder fer-li molt més mal del que va reflectir el marcador final. Només amb l'entrada del croat a la segona meitat el Barcelona va canviar la cara.

Els de Nuno van sortir amb la lliçó ben apresa des del vestidor: esperar al darrere, pressionar els que la mouen amb criteri i sortir com fletxes a la contra. Amb aquest plantejament, Piqué va haver de abusar de pilotes en llarg, única via de perill a la porteria de Diego Alves. Neymar i Luis Suárez es buscaven davant un Messi desaparegut. L'uruguaià és el que més ganes li posa, però li falta el plus d'efectivitat de l'any passat. Després de la seva estrena golejadora amb el Barcelona, Suárez va voler repetir i, després d'aconseguir superar el porter valencianista, l'àrbitre es va encarregar de anul·lar el gol per fora de joc inexistent en la segona meitat.

En un intercanvi constant de possessions, immersos en un partit sense govern, va ser el València qui va crear més ocasions de perill. Rodrigo, Feghouli, Negredo i André Gomes travessaven la defensa culer com ganivet en mantega, esperonats pels incessants ànims de Mestalla, que sembla haver recuperat la il·lusió amb un projecte que aparenta ser sòlid. I aquesta confiança es transmet en els jugadors.

Ja en els primers compassos el València va amenaçar l'àrea rival fins al punt que, abans de complir-se la mitja hora de partit, tres dels quatre defensors del Barcelona es trobaven amonestats amb cartolina groga. Faltava el cop de gràcia per sumar el primer en el lluminós, el que va voler aconseguir Rodrigo amb l'esquerra, però que Bravo va evitar. Les aproximacions van continuar, però poques vegades es convertien en alguna cosa més. Només André Gomes va la clau que obrís la porta blaugrana i què millor moment de fer-ho abans del descans. Va estar fi en la retallada al porter, no tant en la resolució de la jugada enviant la pilota al lateral de la xarxa.

Amb les energies renovades després l'equador de la trobada, el perill sobrevolava la porteria de Claudio Bravo, que va sostenir el seu equip amb dues intervencions providencials. Amb els peus a la primera i amb les mans a la segona. Repertori del xilè davant la insistència valencianista. Va ser llavors quan Luis Enrique va tornar al que hauria de ser el 'Pla A'. Va retirar a un xiulat Mathieu que tornava a la seva antiga casa i donava entrada a la creativitat de Rakitic. Ara sí, el Barcelona es va fer amb la pilota, les possessions es van fer més llargues i va acorralar el València, que s'anava quedant sense energies. Otamendi, amb molèsties després d'un moment del joc, va tirar de punt d'honor per a romandre al camp, per comandar un equip que resistís l'impuls final i quan va començar a conformar-se amb l'empat va arribar el moment que va emmudir Mestalla.

El gol de Busquets, que va caçar un rebuig dins l'àrea, va confortar als jugadors blaugranes. Un Barcelona molt diferent al que ens té acostumats, un golejador poc habitual, un doble pivot inèdit, però tres punts habituals per seguir molt de prop el Reial Madrid.