Marc Parrot, ànima lliure
El productor amb majúscules del principat presenta el seu nou disc al Teatre Magatzem de Tarragona

Tarragona
“Ser capaç de mirar per una finestra, simbòlica, i allò que veus està obert perquè se t’endugui”. Marc Parrot, músic, compositor, productor i ànima lliure. Una actitud que el músic explica que fa servir a l’hora de composar i deixar-se portar per “les coses que em mouen, m’emocionen, m’intriguen “ . D’aquí que ens presenta una nova remesa de temes composats des de l’única premissa de llibertat total a l’hora d’atorgar un so, una textura o una temàtica a cadascuna de les 12 cançons de “Sortir per la finestra”. Una nova proposta que durà a l’escenari del Teatre Magatzem de de Tarragona el dissabte dia 6 a partir de dos quarts de 9 del vespre.
Sense por a l’error
Pel directe, “en un principi vam fer una escenografia, una pantalla immensa on retro projectàvem vídeos de creació i ostres quan vaig acabar em vaig adonar que el que feia era despistar a la gent “. Un plantejament que distreia al públic de les cançons i d’aquí que s’ha mirat de fer un so més cuidat i més bonic que mai. “Toquem el disc sencer i amb visites a algun disc anterior”.
El Productor
Reconeix que el web no el té actualitzat però a feina feta de gravacions silvestres, música de la Marató i Club Súper 3 a banda, hi trobem la producció per a Blaumut, Joan Masdeu, Mazoni, Nena da Conte, Enrique Bunbury.... “Primer has de fer un exercici d’escolta; estar obert a què vol l’artista i també tenir la humilitat de veure fins a quin punt s’ha d’arribar per no trepitjar el seu terreny”. Com a productor reconeix que vol artistes feliços amb el que fan i que se sentin còmodes amb el que s’acaba produint. “Jo ho he viscut en primera persona com artista fer el que et diu un productor i després no reconèixer aquell disc com a teu”. Quelcom que vol evitar a tota costa.
On som on érem
Amb Parrot hem volgut veure l’evolució que ha seguit la música en català els últims anys i el músic ha retrocedit fins als anys seixanta amb la generació de la Nova Cançó igent i moviments com “Oriol Tramvia, la música laietana, la música cantada en català...” Parrot els situa com a primer pilar, primera fase, que va sevir per apuntalar una de segona que sorgiria a la dècada dels anys vuitanta amb l’anomenat Rock Català. “ Tota la política que es va fer de cara al rock dels anys 80 va donar una infraestructura i una percepció de la possibilitat de fer música en català i, ara, estem en una tercera fase que ens plantegen un nou cartell . “Una generació que es mostra reconciliada amb els protagonistes de la primera generació”.




