El territori tem que el projecte s'acabi finançant amb diners públics

Salou

La Generalitat ja és oficialment l’encarregada de gestionar els terrenys de BCNWorld durant els propers 18 mesos. Ja s’ha signat el conveni amb La Caixa, que estableix que es posa al capdavant del projecte per tal d’administrar les 150 hectàrees del Consorci Recreatiu i Turístic a on s’han d’ubicar els casinos i els resorts turístics. Xifren el valor del sòl en 110 milions d’euros. Segons el director General de l’INCASOL, Damià Calvet, “sempre hem cregut en aquest projecte de país, indispensable per poder jugar a la lliga del turisme de negocis i situar-nos a primera divisió”. Pel que fa a la inclusió d’habitatges dins del macro complex, Calvet explica que a tot l’àmbit del CRT se n’hi preveuen segons el Pla Urbanístic del 2006: “ara s’està redactant paral.lelament el Pla Director Urbanístic per tota la zona, que canviarà les condicions antigues. Però nosaltres no ens en farem càrrec de la totalitat, tan sols del tros a on hi ha ubicades les sales de joc”.

“És un rescat públic”

Des del territori han saltat veus d’alarma per l’escenari futur que hi haurà d’aquí 18 mesos si la Generalitat no troba comprador. Segons Joan Pons, portaveu de la Plataforma Aturem BCNWorld, “això és un rescat públic en tota regla. S’acabaran gastant diners públics en aquest projecte”. En la mateixa línia es pronuncia la diputada tarragonina d’ICV Hortènsia Grau: “si no es venen estarem davant d’un nou cas Castor a la catalana”.

Divisió d’opinions entre el sector empresarial

La CEPTA qualifica la situació de “gerro d'aigua freda” que endarrerirà com a mínim, diuen un any la construcció d’un macro complex que veien com un revulsiu per les comarques tarragonines.

La patronal de la petita i la mitjana empresa, PIMEC, dóna ple suport al govern i no descarta la participació pública per fer-lo realitat.

Els alcaldes donen el seu suport

Els batlles de Vila-seca i Salou, Josep Poblet i Pere Granados, es posicionen al costat de la Generalitat, li donen suport i diuen que Veremonte no era imprescindible.