Repàs al 2014
L'empresonament de l'alcalde de Torredembarra i la imputació del President de la Diputació de Tarragona han sacsejat el territori.
Tarragona
Torredembarra
Aquest 2014 ha estat un any, informativament parlant, molt marcat per casos judicials i successos, notícies de l'àmbit del fet divers. Per començar hem de passar per Torredembarra, on el passat 26 de juny la Guàrdia Civil irrompia a l'Ajuntament per tal d'investigar un cas de corrupció. Va ser l'endemà, el 27 de juny, quan el batlle de Torredembarra, Daniel Masagué ingressava a la presó. Tot i això, no va ser fins 10 dies després d'estar ingressat a Can Brians quan Masagué va posar el seu càrrec a disposició de CDC.
Masagué va sortir de la presó després de poc més de 15 dies. Un mes després del desgavell judicial, prenia possessió com alcalde de Torredembarra, el socialista Enric Grangel.
Vila-seca
Un altre dels casos que va sacsejar les comarques tarragonines, va ser la imputació del president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, en una de les branques del cas INNOVA el passat 9 d'abril.
El jutge del macrocas volia que un dels homes forts de Convergència i Unió a les comarques de Tarragona, donés explicacions sobre la construcció del CAP i sobretot de la contractació de l'arquitecte Jorge Batesteza, imputat també per haver cobrat centenars de milers d'euros per controlar les obres de construcció del nou Hospital Sant Joan de Reus. Tot i això, Poblet va interposar un recurs de reforma al considerar que el magistrat no és competent per jutjar els temes relacionats amb Vila-seca ja que pertany al partit judicial de Tarragona. Tot i no voler declarar davant del jutge el president de la Diputació i batlle de Vila-seca, Josep Poblet, sorprenia als mitjans de comunicació en la seva arribada als jutjats assegurant que era "immensament feliç".
A la sortida, després de presentar el recurs de reforma, gràcies al qual no va declarar davant del jutge de Reus, negava rotundament tenir res a veure amb el holding d'empreses municipals de la capital del Baix Camp, INNOVA.
L'Audiència de Tarragona encara no s'ha pronunciat sobre el recurs, i no se sap on seguirà el cas de Vila-seca si a Reus o a Tarragona.
Ramon Laso
Si continuem a l'Audiència de Tarragona, el 29 de setembre arrencava a l'Audiència provincial, un dels judicis més mediàtics dels darrers anys. Ramon Laso, acusat de matar la seva parella i el seu cunyat el març de 2009, negava els fets i insistia que els desapareguts, Julia Lamas i Maurici Font, havien fugit voluntàriament, "la señora Júlia y el señor Mauricio no están muertos. Ellos se fueron por el engaño de su mujer. Se lo están montando y se lo están imaginando sin demostrar nada. Ellos se fueron pacíficamente a través de una ayuda de una tercera persona".
El jurat popular el va declarar culpable del doble homicidi i l'Audiència el va condemnar a 30 anys de presó. La història es repeteix, Laso ja va ser condemnat l'any 1993 per l'Audiència de Tarragona a 57 anys de presó. L'home va matar a la seva esposa l'any 1988 i un any després al seu fill de 6 anys, tot plegat per cobrar les assegurances de vida d'ambdós. Segons la sentència de l'Audiència de Tarragona, Laso va matar la seva dona i després va col·locar el cadàver a la via del tren a l'Aldea per simular un suïcidi. També va matar el seu propi fill, de 6 anys, simulant un accident de trànsit per tal de poder cobrar una assegurança de vida del menor, el nen va morir calcinat i l'home va cobrar una assegurança de tres milions i mig de pessetes.
El Vendrell
Per desgràcia, un altre dels fets que va marcar l'agenda informativa del Camp de Tarragona va ser la mort de quatre germans d'entre 3 i 12 anys en l'incendi de casa seva a Pisos Planes del Vendrell.
El pare, la mare i dos fills de 2 i 18 anys es van salvar en el sinistre que hauria tingut l'origen en una burilla o una espelma. La família havia estat desnonada del pis a finals del 2011, però havia reocupat l'habitatge. La tragèdia va desencadenar nombroses mostres de solidaritat i també protestes per la situació de precarietat de moltes famílies del barri. Fins i tot, els sindicats denunciaven que hi havia manca d'efectius en l'incendi per culpa de les retallades.
Des del govern català van defensar l'actuació dels bombers i asseguraven que va ser la correcta.
Conesa
Encara parlant de tragèdies, però en aquest cas afortunadament no va produir víctimes. Hem de passar per la Conca de Barberà, concretament a Conesa, on hi va caure una intensa tempesta que va descarregar prop de 200 litres d'aigua per metre quadrat en dues hores.
Va ser el 2 d'agost quan una tromba d'aigua va produir que unes 25 cases del poble patissin seriosos danys per l'aiguat. L'endemà, 130 veïns de la vila es van bolcar per intentar recuperar la normalitat, netejant el fang i traient al carrer les pertinences que s'havien fet malbé.
9-N
Deixant de banda l'àmbit del fet divers, cal fer un breu repàs de la plana política i indubtablement hem de passar pel 9-N.
Un total del 163.649 persones van votar al Camp de Tarragona el passat 9 de novembre en el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya. El "sí-si" es va imposar a les comarques tarragonines amb el 81.55% dels vots, mentre que el "sí-no" va obtenir el 8% dels suports i el "no" el 5.19%. Entre els ciutadans tarragonins hi havia Carod-Rovira a l'Institut Pons d'Icart, assegurant que "la gent se'n reia i ridiculitzava el que jo vaig dir el 2008, però avui no es pot ridiculitzar la voluntat majoritària del poble de Catalunya". A més, Carod-Rovira va afegir a més que "és la irracionalitat, l'amenaça, l'insult la mentida i la força contra la democràcia i la dignitat".
A casa nostra, en total, es van obrir 161 locals i es van constituir 577 meses.
Reus
El 9N va portar cua a casa nostra. El 12 de novembre, l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, trencava el pacte de govern entre convergents i populars per haver "propiciat" la presentació d'una querella pel 9N contra el president Mas. El batlle reusenc assegurava també que "ho faig a contracor. No tinc res en contra de l'Alicia Alegret, amb qui he tingut una relació correcta i que ha demostrat compromís amb el govern".
La popular Alicia Alegret va ser expulsada del govern i una setmana més tard revocada pel seu propi partit com a portaveu dels populars a l'Ajuntament de la capital del Baix Camp. El dia 28 de novembre, Alegret es retirava de la política per discrepàncies amb el seu partit assegurant que "allà on no em volen no hi seré". Va afegir també que "no vull entrar a explicar les discrepàncies que hi hagut, i de fet, ni tan sols vull pensar-hi...però jo podré sortir amb el cap ben alt de la política i hi ha gent que, avui per avui, sap que no ho podrà fer".
BCN WORLD
Encara en la plana política, el 30 de març, el president Mas i el primer secretari del PSC, Pere Navarro, van segellar a Tarragona l'acord per tirar endavant BCN World.
Després de l'aprovació de la llei al Parlament a finals de novembre es van anunciar les quatre finalistes del concurs de casinos. Al desembre, el principal promotor, Veremonte, no comprava els terrenys i la Generalitat es veia obligada a tancar un acord amb la Caixa per gestionar el sòl durant 18 mesos.
XXVè Concurs de Castells de Tarragona
El 5 d'octubre, els Castellers de Vilafranca es van proclamar guanyadors de la 25ena edició del Concurs de Castells per setè cop consecutiu. El més sorprenent però, no va ser això, sinó que per primer cop en la història del certamen, el concurs va veure tres 3 de 10 amb folre i manilles, carregats pel Verds, la Vella de Valls i la Jove de Tarragona.
Aquest va ser el millor concurs de la història. Es van poder veure 25 castells, sis més que al 2012, i d'aquests la meitat gairebé eren de gamma extra.
