Resolt a Aiguablava un misteri de Roma
Resolt un petit misteri. La campanya arqueològica subaquàtica de 2014 a Aiguablava (Cap de Begur) ha permès desxifrar el contingut de bona part de les àmfores que formen el Monte Testaccio de Roma, un turó artificial creat entre els segles I i III després de crist a base d'abocar-hi àmfores trencades. Es tracta de l'Oleum Dulce d'Andalusia.
Oleum Dulce / R.M.
Girona
En realitat, el Monte Testaccio era un abocador on els estibadors hi llençaven les àmfores que arribaven al port de Roma després de buidar-les. Se sabia que era oli, que la majoria d'àmfores arribaven des de la Bètica, des d'Andalusia, però fins que no s'ha trobat al fons de la cala d'Aiguablava una àmfora amb la inscripció Oleum Dulce ningú podia assegurar quines àmfores anaven plenes d'aquest preuat oli.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Gustau Vivar, director del CASC
Gustau Vivar, director del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), diu, en to distès, que “per interpretar Roma ara haurem de passar per Aiguablava”.
Aiguablava es confirma com el refugi perfecte dels vaixells que remuntaven la costa mediterrània carregats d'oli andalús o vi de Tarragona. També hi han trobat una copa de vidre del segle II dC i un cistell per pouar aigua.
Aquest 2014 s'ha acabat de catalogar a Cap de Vol, a la costa altempordanesa, el primer vaixell d’una indústria naval desconeguda, la ibèrica, formada per embarcacions pensades per navegar a mar i en llacunes.
L'any que ve, els esforços es centraran al vaixell Deltebre I (Tarragona) i en un segon vaixell ibèric localitzat a prop de Port de la Selva.
Raül Muxach
En Ràdio Girona desde 1998. Redactor de informativos y narrador de partidos de futbol y baloncesto.
