Rebel•lió al cava
Descontents amb els criteris de qualitat del Consell Regulador del Cava, alguns cellers del Penedès han impulsat la creació d'una nova marca: Clàssic Penedès
Una copa de... ¿cava? / GETTY
Madrid
Quinze cellers catalans han creat una nova marca, Clàssic Penedès , amb la qual busquen "reivindicar un producte i una forma de fer que sovint han estat banalitzats i menyspreats".
Els impulsors d'aquest nou segell critiquen que la Consell Regulador del Cava no els representa territorialment i busquen, a més, distingir-se de certs productes de "mala qualitat".
"Estàvem dins d'una gàbia que tenia molt poc a veure amb nosaltres", diu Josep Maria Albet, director tècnic de Albet i Noya i, al mateix temps, president de la Denominació d'Origen Penedès . Segons fonts consultades, en el Consell Regulador del Cava hi ha tibantors des de fa temps.
Logo del sello Clàssic Penedès
Logo del sello Clàssic Penedès
Raventós i Blanc, per exemple, també va decidir apartar-se en 2012 , encara que en aquest cas per apostar per l'etiqueta Conca del Riu Anoia. Una decisió motivada, segons va declarar Manuel Raventós en el seu moment, per que en el món del cava s'estava donant prioritat a la quantitat per sobre de la qualitat.
"Cadascú és lliure de pertànyer al club que vulgui", argüeix Pere Bonet, president del Consell Regulador del Cava. "Cada cas és un món però des que jo sóc al Consell només s'han anat quatre cellers i, entre les 15 del Clàssic Penedès sumen 600.000 ampolles l'any".
Bonet tira de números per restar-li importància al moviment i assenyala que sota el consell Regulador del Cava operen 245 cellers que sumen una producció anual que ronda els 250.000.000 d'ampolles a l'any: "Dos terços s'exporten, però aquest any el mercat espanyol pujarà lleugerament i és possible que l'exterior es mantingui o baixi una mica ".
Ampolles a dos euros
La majoria dels cellers de la Denominació d'Origen Cava estan concentrades a Catalunya (132), però hi ha altres 27 repartides entre Requena (Comunitat Valenciana), Almendralejo (Extremadura) i diversos municipis d'Aragó, Navarra, la Rioja i el País Basc.
Totes elaboren els seus escumosos seguint un mètode fixat pel Consell Regulador, però el resultat és dispar en qualitats i preus. Tant que hi ha ampolles a la venda per només 2 euros. "Els nostres costos de producció són més elevats, no podem competir amb aquests preus", afirma Josep Maria Albet.
Una reflexió compartida també per Evaristo de Vega, enòleg i gerent de les Bodegues Via de la Plata d'Almendralejo (Badajoz), que reconeix estar incrementant vendes per qüestions merament polítiques (200.000 ampolles l'any amb un preu mitjà que ronda els 5 euros) i entén que les integrants de Clàssic Penedès vulguin diferenciar-se de les macrobodegas.
"No només ho respecto, l'aplaudeixo", assenyala per telèfon. "Des del meu punt de vista, si poguéssim produir cava amb una denominació d'origen exclusiva per Almendralejo, aconseguiríem obtenir un cert valor afegit".
Pere Bonet insisteix en no voler fer "més llenya al foc", però assegura que a Bordeus es produeixen ampolles de 1.000 euros i també de 2. "En totes les denominacions del món hi ha preus barats, de fet. A la Xampanya hi ha més que al Cava, proporcionalment, i això no ha provocat cap escissió ".
"Volem que ens situïn al mapa"
Perquè un escumós pugui considerar Clàssic Penedès ha de ser ecològic i comptar amb una criança mínima de 15 mesos (el Cava, seguint el mètode champenoise, requereix un mínim de nou). Una mesura imposada amb l'objectiu d'obtenir més aromes secundaris i complexos.
Però el factor territorial també ha pesat en la creació da Clàssic Penedès perquè s'exigeix utilitzar raïm de vinyes de les comarques de l'Alt i el Baix Penedès, el Garraf i la part sud de l'Anoia. "Ha de quedar clar d'on som i què fem", explica Sergi Colet, de les Bodegues Colet . "Volem que la gent ens situï al mapa".
Neguen que el debat sobre la independència de Catalunya hagi influït en l'assumpte, però Francesc Olivella, director de la DO Penedès, s'expressa en la mateixa línia: "Hem buscat un nom que defineixi el producte i la regió".
La comarca de l'Alt Penedès. / GETTY
La comarca de l'Alt Penedès. / GETTY
Bonet, per la seva banda, assegura que la zona productora del cava està "molt bé delimitada" i recorda que van ser el Tribunal Suprem i la Unió Europea que, fa 30 anys, van reconèixer l'ús del terme als cellers que ja elaboraven vins escumosos, estiguessin o no a l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia.
També s'elaboren vins escumosos a Rias Baixas, Utiel o Ribera del Duero, de fet, però cap d'ells pot fer-se dir cava, ni té possibilitat d'entrar en el seu Consell Regulador.
Els Reis amb el president de Freixenet, Josep Lluís Bonet, en la celebració del centenari de l'empresa / Casa de S.M. el Rey
Els Reis amb el president de Freixenet, Josep Lluís Bonet, en la celebració del centenari de l'empresa / Casa de S.M. el Rey
Bonet, en qualsevol cas, detalla que la conjuntura econòmica ha impedit que el nivell de vendes torni als nivells de 2005, quan unes declaracions de Carod Rovira van motivar l'inici del boicot al cava català : "La crisi ha estat el fre definitiu. Seguim estant un 18% per sota del que vam estar fa 10 anys ".
Més enllà de les xifres de negoci, Bonet reivindica que el cava és un producte "de qualitat" i molt consolidat. "La nostra gran fortalesa és que l'estructura empresarial és familiar gairebé al 100% i que les noves generacions s'han format en enologia i enginyeria agrònoma, fent que els caves actuals siguin fantàstics i que la gamma econòmica sigui molt correcta".
