Menys gavià i corb marí gros i més baldrigues al Cap de Creus

Girona

Els observadors han quantificat 1498 gavians argentats, un 4% menys que el 2014 i un 6% menys que el 2013. En tot cas, lluny dels 2300 especímens que es van arribar a comptabilitzar la dècada passada.

La bonança d'aquest any ha fet baixar el nombre d'aquestes aus que han vingut des de França. El biòleg Ponç Feliu diu que "encara és una espècie molt nombrosa" però que es nota un cert descens degut a l'esforç que s'està fent per limitar el seu accés a l'aliment. És un animal que pot causar molèsties a altres espècies i fins i tot als humans si la seva població es surt de mare.

Ampliar

Cerrar

També era una amenaça, en aquest cas per la pesca, la població de corb marí gran, segons la Generalitat. Dels més de 100 exemplars vistos el 2010 i 2011 s'ha passat a 71 en l'últim recompte. En aquest cas, diu l’administració que la reducció és perquè s'han fet accions de control a les seves zones de cria del Bàltic. Es tracta d'una espècie migradora.

El cens també ha permès observar 690 exemplars de Baldriga mediterrània i 82 de la balear i converteixen el Cap de Creus en una de les zones on més se n'han vist. És una espècie amenaçada i de població oscil·lant que, segons el biòlegs, revela que el fons marí té força peix.

També s'han censat molts mascarells, gavines vulgars, xatracs i 5 gavines capnegre. Així mateix, s'han detectat 4 parelles de corb marí emplomallat mediterrani covant ous als seus nius (només ho fa en zones rocalloses de l’Empordà i la Selva) i s'han vist exemplars adults de falcó pelegrí i d’àguila cuabarrada. En general, diu Feliu, "les espècies més amenaçades es mantenen o augmenten", cosa que indica que la gestió en aquesta part del territori s'està fent bé.