La vida en 400 nits d'Hotel

Tarragona

“Un hotel de luxe el que ha de tenir és temps per als seus clients”. Maurici Segú, autor de nits solitàries d’Hotel. Un llibre que ens acosta a través de la poesia a l’etapa vital en la que els hotels van ser la casa de l’autor.

El Maurici viatjava per negocis relacionats amb l’obertura d’hotels i altres aspectes del gremi i en aquest anar i tornar va anar fent una mena de quadren de bitàcora emocional. Això no treu que no hàgim parlat d’hotels i tipus d’hotels. Segú ens ha fet la reflexió sobre el bon hotel: “S’ha d’avançar als teus desitjos. Amb hoteleria de luxe es mesura la ratio de treballadors per habitació. És a dir si l’hotel té 200 habitacions 200 treballadors, un per habitació”.

I posats a parlar de preferències s’ha mullat: “prefereixo un 3 estrelles nou que un de 5 estrelles “del que el temps se n’ha oblidat” . Pel que fa a serveis: “Avui en dia valores que el WIFI funcioni molt bé, que la pressió de la dutxa que vagi be i quan viatges molt que les perxes no siguin d’antirobatori o que la caixa de seguretat de l’hotel permeti que t’hi càpiga el portàtil”.

“Molts hotelers pensen que encara venen habitacions” però el que venen és felicitat i també discreció “quan passes una setmana en una habitació d’hotel aquella persona sap moltes persones de tu”.