Poesia obrera
El casal de les dones de Reus acull la presentació d’un llibre d’una poetessa Xilena que reflexiona sobre la vida i com la vivim.
Marlene Feely : 'Vivim captius de nosaltres mateixos sense mirar-nos'.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
“Vivim captius de nosaltres mateixos i sovint no ens aturem a mirar-nos, a sentir-nos, a veure’ns amb profunditat i potser si ho féssim podríem canviar moltes coses”. Marlene Feeley, nom artístic de Caterina, Xilena, que avui presenta a Reus el seu segon llibre de poemes. I amb un nom que ja li hem deixat dir a ella directament: FUEGOS / FEUX : Perséfone cautiva del Hades / Perséphone captive d’Hadès.L’autora explica que “És un poemari que es basa en les vivències d’una persona que treballa al servei de la neteja, perquè jo treballo en neteja. Treballo per les cases”.
La matèria primera de la que s’alimenta Feeley per escriure els seus poemes“es un sentiment” , el que li genera la contemplació al autobús en veure els rostres de les persones i poder-hi veure les “petites batalles que lliurem els éssers humans cada dia i més en aquests temps on tot està cap per avall”. “ Veig rostres cansats, les línies de la cara et parlen. Hi ha persones que porten escrites les matinades que duen a sobre o les jornades de treball a l’aire lliure... veig tristesa o preocupacions”. De fet Marlene reconeix que la seva poesia es nodreix del carrer perquè “parla del treballador, de la treballadora, de la dona, de l’immigrant...”.
