L'equip de rescat K-9: Vam arribar tard
L'equip caní de rescat de Creixell torna del Nepal lamentant que no hagin trobat supervivents per culpa dels tràmits burocràtics que han fet alentir tot el procés.

Un voluntari treballant al terratrèmol del Nepal / Cedida

Tarragona
“Els que més pena em fan no són els que se’n van sinó els que es queden”, explica David Mercader cooperant a la Unitat canina de rescat i salvament K-9 de Creixell. L’equip de l’ONG recentment arribat del Nepal, on ha estat treballant per localitzar cossos i altres tasques d’ajuda humanitària més d’una setmana, relata els esforços per col·laborar enmig del caos. El grup de rescat que va destinar cinc efectius i cinc gossos explica que els tràmits per desplaçar-se al país van endarrerir molt el procés, “desgraciadament vam arribar molt tard i l’efectivitat de trobar persones és les primeres 48 hores, 72 hores, desprès ja és molt difícil”- explica Mercader que destaca que tot el que van poder trobar eren cossos sense vida.
Tot i que el terratrèmol ha tingut molta ajuda internacional i la situació a la capital s’ha aconseguit estabilitzar “bastant ràpid”, expliquen, la manca de recursos, les dificultats que oposa el terreny i l’afany per estabilitzar primer el centre del país ha demorat molt l’enviament d’efectius a les zones rurals tan afectades com desateses. La tasca del grup, que no és rescatar els cossos, sinó localitzar el lloc on es troben per a què altres equips especialitzats els recuperin, resulta un treball molt accelerat on mai falten espais per revisar. ”En una no pots parar-te perquè extreure un cos pot portar més de vuit hores”- explica David Mercader- “Ens dediquem a localitzar i a continuar”, el voluntari lamenta que es fessin tantes localitzacions de les que no en podria donar un número concret: “masses marcacions”.


El K-9, que ha treballat col·laborant per a l’exèrcit Nepalès, va dedicar quatre dies a les tasques de rastreig del terreny fins que les autoritats del Nepal va tancar les tasques de recerca, i es va dedicar després a col·laborar en repartiment d’aliments i ajuda humanitària amb les entitats locals. L’equip completament autosuficient, tot i que amb ajuda econòmica de la Universitat Rovira i Virgili, lamenta no haver pogut fer més per la manca de recursos econòmics de l’organització que, igual que la resta de grups no rebien ajuda alhora de desplaçar-se dins el país i havien de finançar els seus propis desplaçaments.
La Unitat Canina de Rescat i Salvament de Creixell és caracteritza per ser una organització sense ànim de lucre, amb delegació central a Catalunya però amb altres seus arreu del món. Actualment compta amb 36 gossos i 40 guies voluntaris repartits entre Portugal, Brasil, Xile, i Argentina per facilitar el desplegament ràpid d’efectius en casos de catàstrofe. Cal destacar que tots els efectius dins de l’organització no és dediquen professionalment al rescat i ho compaginen amb les seves professions, invertint temps en entrenament diari amb els gossos per al que pugui passar. Després del terratrèmol de Turquia el 2011, aquesta és la segona expedició d’urgència que fa l’equip on la seva ajuda ha sigut molt ben rebuda.




