Primer banc d’ADN de les víctimes de la Guerra Civil

Barcelona

La Unitat de medicina legal de la Universitat de Barcelona ha recollit fins ara, mostres de 71 persones que busquen restes d’algun familiar desaparegut durant la Guerra Civil. La iniciativa, promoguda pels propis famílies de les víctimes vol evitar que el retard en l’obertura de fosses impossibiliti la identificació de les restes.

Els impulsors del banc estimen que només a Catalunya hi ha 4.600 famílies que busquen algun parent desaparegut durant la Guerra Civil.

L’avançada edat dels familiars més propers a les víctimes, com ara fills o germans, fa necessari, diuen, conservar mostres del seu ADN per garantir que, més endavant, quan s’obrin les fosses, es pugui fer una identificació fiable i ràpida de les restes. Investigadors i víctimes asseguren que recuperar i identificar les restes que hi ha a les fosses comunes no suposa “reobrir cap ferida” sinó que és la “condició indispensable per tancar-les del tot”.

Un dels impulsors del banc i una de les primeres persones que ha dipositat mostres del seu ADN al banc es mostra contundent en dir que “no és digne, ni ètic i va contra la lògica humana” que 75 anys després de la fi de la guerra a Espanya “encara no sabem on són els nostres familiars,” malgrat que “tenim mitjans tècnics, tenim els recursos, excel·lents professionals universitaris però ens falta la voluntat per fer-ho”. Heredia ha explicat que la llei catalana de fosses, que va ser pionera a l’estat, té un reglament tan estricte que “no permet exhumacions a fosses on hi ha restes de més de 20 persones” o bloqueja també l’obertura en aquells casos en què els familiars de les suposades víctimes “no estan totes d’acord”

De moment, les famílies que vulguin conservar les seves restes d'ADN han de pagar de la seva butxaca els 150 euros que costa tot el procés. Se’ls extreu una petita mostra de sang. Després una part de l’extracte sec on hi ha l’ADN purificat es guarda a -75ºC al Laboratori de Genètica Forense de la UB i una altra es lliura als interessats. A Catalunya estan censades formalment 4.600 famílies que busquen algun familiar. Els responsables del banc calculen que, només amb els seus mitjans, podrien tenir processades mostres de tots ells en un termini màxim de 2 anys.

La doctora Carme Barrot ha explicat que han rebut peticions de ciutadans de Salamanca, Madrid o els Estats Units que també voldrien incorporar el seu ADN al banc. En tot cas adverteix que “el banc no tindrà sentit si no obrim les fosses” i que si les administracions no s’impliquen, caldrà posar inventiva per “recuperar el temps perdut”. “Encara som a temps” ha sentenciat.