On és la meva mare?

Reus

És el testimoni de Salvador Escarp.

És una conversa telefònica dura, on explica la rocambolesca història que va haver de patir després de la mort de la seva mare, el passat mes d’agost. Escarp assegura que ‘sense que jo hagués fet cap contacte amb cap funerària, el cos de la meva mare el va venir a buscar una funerària privada’. Escarp assegura que es va negar a que fos la privada la que es fes càrrec del servei de tanatori i enterrament de la seva mare: ‘d’entrada els vaig dir que no, però ells van assegurar que per aprofitar el viatge, es farien càrrec del transport del cos fins al tanatori de Reus’. Després d’aclarir que tot plegat no tindria cap cost econòmic per ell, Escarp se’n va despreocupar.

Però al poc de poca estona, se’n va adonar que continuava tenint els papers del certificat de defunció de la seva mare: ‘Com pot una empresa funerària intentar lliurar un cos al tanatori municipal sense la pertinent documentació?’, assegura. I a partir d’aquí comencen les sospites que la cosa no funciona adequadament.

Pressupost

Tot i que d’entrada ell ja es va negar a que el servei l’oferís l’empresa privada, i després d’haver insistit en que volia ser atès pels serveis públics, Escarp va rebre la trucada de la persona que havia pres el cos de la seva mare. ‘Em van dir que no podien lliurar el cos al tanatori i que el custodiaven fins l’endemà, quan segur que tot estaria solucionat’. Però el mateix treballador li va intentar vendre el servei i va voler presentar-li un pressupost. Escarp insistia que volia ser atès pel servei de la funerària pública.

L’endemà, el cos no era al tanatori municipal. ‘Després de no haver dormit tota la nit, pensant on podia ser el cos de la meva mare... imaginant-me que hauria estat rondant durant tota la nit...’. Escarp se sent enganyat, i així ho assegura als micròfons de la Cadena SER: ‘no pot ser que s’aprofitin de la debilitat de la família per fer negoci’. I assegura, com així ha pogut corroborar aquesta emissora, que ‘això és el pa de cada dia’.

Diversos testimonis consultats per aquesta emissora, que han volgut romandre en l’anonimat, expliquen que això succeeix molt més sovint del que ens pensem: ‘i els familiars, no volen denunciar el cas perquè volen enterrar el tema, igual que volen enterrar el seu difunt’.

La oposició destapa el cas

La CUP denuncia que l’Ajuntament no fa prou per defensar els interessos de les empreses públiques de la ciutat, especialment la funerària. En declaracions al programa Hora Camp de Tarragona, David Vidal, el seu portaveu municipal, ja alertava de casos similars al de Salvador Escarp: ‘alguns es pensen que han contractat els serveis funeraris públics i es troben que no... i quan els familiars van al tanatori municipal de Reus es troben que no hi ha cap familiar a la sala de vetlles, el que provoca problemes i tensions’.

A tenir en compte

Les declaracions de Vidal han despertat reaccions des de l’Ajuntament de Reus. Fonts municipals asseguren que tot el que passa a la funerària és legal. De fet, el servei funerari és un mercat liberalitzat i el fet que a la ciutat hi hagi arribat competència privada no és pas un problema. Ara bé, l’empresa pública té la obligació de cedir, si escau, els espais a la privada a canvi d’un lloguer.

Una altra cosa és que les residències de la ciutat tinguin contractes amb les funeràries privades. Res tampoc en contra de la llei, tot i que cal garantir que l’usuari n’està assabentat i, en cas que es vulgui un servei alternatiu, també cal garantir-ho, segons explica gent del propi sector.