“Pobres vergonyants”
Un treball de la Universitat de Lleida adverteix que hi ha famílies en situació de pobresa que s'avergonyeixen i no demanen ajuda perquè se senten fracassats.
Xavier Pelegrí i Pere Enciso, dos dels autors del llibre. / UDL
Lleida
Són famílies que tenien uns ingressos d'entre 2.000 i 3.000 euros, han perdut la feina i s'han trobat endeutats, ja sigui per la hipoteca de l’habitatge, ja sigui per impagament de crèdits. És un nou perfil de pobre que descriu el treball ‘Nova i vella pobresa a les Comarques de Lleida’. Són persones que vivien amb comoditat i que, ara, sobretot en pobles petits, prefereixen ocultar que necessita ajuda.
Un dels autors del treball, el professor de la UdL, Pere Enciso, explica és el que “podríem anomenar els pobres vergonyants, és a dir, aquella gent que, fins i tot, no demana l’ajuda que necessita, perquè els fa vergonya, se senten fracassats i creuen que la culpa és seva”.
Les xarxes, sobretot familiars, estan servint, diu el treball, de “matalàs” perquè estan evitant que “la situació sigui més dramàtica”. A més de pagar les factures de la llum i l'aigua i aliments, l'estudi recull una necessitat de la qual se'n parla menys: productes d'higiene personal i bolquers.
