Vist-i-plau del Consell d'Estat al recurs

Madrid

Els vuit vocals més el president, José Manuel Romay Beccaría, han tingut a les mans dos informes per analitzar. D'una banda, el document del Projecte de Reial Decret en el qual el Govern explica el que va a fer i en base a quins fonaments legals. D'altra banda, l'informe elaborat pels lletrats del Consell d'Estat, que serveix de "esborrany" o pre informe complementari a les al·legacions del Govern.

Per tant, el Consell d'Estat no parteix de zero sinó que té ja un seguit de consideracions constitucionals, elaborades pels lletrats, sobre el procés de ruptura i, en base a això, deliberen i emeten un dictamen preceptiu.

En anteriors dictàmens sobre el procés de ruptura, per exemple el 2013, el Consell va advertir que "la Constitució atribueix al poble espanyol la titularitat de la sobirania nacional i que la manifestació del poder constituent correspon a l'Estat".

Els onze membres del Tribunal Constitucional estan a l'espera que el Govern presenti el recurs per reunir-se en ple i dictar una providència en la qual suspendran els actes, contingut i resultat del debat de dilluns.

És un acte automàtic, al qual els obliga la llei, pel qual els jutges admeten a tràmit la impugnació del Govern i suspenen durant els propers cinc mesos.

El tribunal ha de dictar el seu ordre i la notificarà a la Generalitat, el Parlament i la fiscalia perquè facin al·legacions, però aquestes no suspenen l'execució de la mesura.

Si en el futur el Parlament de Catalunya, el Govern autonòmic o qualsevol altra autoritat o particular desobeeixen la suspensió, el tribunal podria aplicar la recent Llei Orgànica del TC, que li permet imposar multes de fins a trenta mil euros o la suspensió de l'autoritat que desobeeixi. La llei permet que el Govern pugui actuar "fins i tot funcions" per fer executar les ordres del Constitucional.

Qualsevol tipus de desobediència a la resolució dictada pel Constitucional pot ser perseguida per la via penal. Aquí entra en joc la fiscalia que pot presentar querelles individuals contra les persones que cometin el delicte.

A més, el Codi Penal preveu altres possibles infraccions com la sedició que persegueix els que "s'alcin pública i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o qualsevol autoritat (...) el legítim exercici de les seves funcions, el compliment dels seus acords o de les resolucions administratives o judicials ". La pena prevista en cas que el cometi una autoritat és de presó de 10 a 15 anys, a més d'inhabilitació pel mateix temps.