Breu història del Vermut o el per què el vermut de Reus és tan famós arreu
Perquè el Vermut de Reus és tan conegut arreu de l’Estat Espanyol? En parlem amb tres experts, cadascú des del seu prisma personal i professional.
Un vermut a la Plaça del Mercadal. / Marc Càmara
Reus
D’entrada cal explicar què és i com s’elabora el Vermut...
La paraula vermut prové del francès, que al seu torn, assumeix com a seva una paraula alemanya, wermut, que vol dir donzell (ajenjo en castellà), una de les herbes essencials per a la confecció del vermut.
Segons Carles Prats, director de Vermuts Miró, el vermut no deix de ser ‘un vi macerat’. S’agafa un vi base, en el 95% dels casos, un vi blanc, i es deix macerar en una barreja hidroalcohòlica, és a dir, meitat aigua i meitat alcohol. ‘La gràcia’, diu Prats, ‘és les herbes que intervenen en aquesta maceració, al voltant d’un centenar, i que donen personalitat al vermut’.
Aquesta és la fórmula màgica del vermut, i que cada elaborador guarda com un secret, sota pany i clau, perquè és l’essència que fa que un vi macerat sigui més dolç, més amarg, més suau o més afruitat.
Exterior del Museu, ubicat al carrer Vallroquetes. / Museu del Vermut
Exterior del Museu, ubicat al carrer Vallroquetes. / Museu del Vermut
I segons Joan Tàpies, el responsable del Museu del Vermut de Reus, el vermut de Reus és més dolç que els italians, precisament per aquestes herbes que s’afegeixen durant el procés de maceració. ‘Aquesta és la clau del seu èxit. El Vermut de Reus’, diu Tàpies, ‘és molt més democràtic i arriba molt més a molta gent que no pas l’italià, que és molt més amarg’. De nou, la fórmula màgica pren protagonisme, i ens orienta del perquè el vermut de Reus té l’èxit que té.
Una història plena d’èxits
Ens hem de remuntar al segle XVIII, quan Reus era una ciutat amb una gran quantitat de bodegues que es dedicaven a la producció i comercialització de licors, begudes espirituoses, vins i derivats.
Exterior de les antigues bodegues Rofes, ara reconvertides en restaurant. / Marc Càmara
Exterior de les antigues bodegues Rofes, ara reconvertides en restaurant. / Marc Càmara
Però una forta crisi en l’agricultura, amb la fil·loxera com a cirereta, va obligar a buscar una alternativa al negoci. No se sap qui va ser, ni quan, però una de les bodegues va decidir importar una beguda que estava causant furor a Itàlia, el vermut. Marc Ferran, el gerent del Museu de Reus, explica que ‘l’esperit emprenedor de la ciutat va saber trobar una solució a la crisi agrària i convertir-la en una oportunitat’. I és precisament aquest esperit comercial de l’època a la ciutat qui salva les bodegues i qui crea el vermut de Reus.
I és que la gran quantitat de bodegues que hi havia a la ciutat ‘potencia la competència i la recerca del millor vermut’, segons Ferran. Totes les marques aprofiten la singularitat que representa el vi que es produeix a la zona, de molt bona qualitat i una gran base per l’elaboració del vermut, però a través dels botànics i la fórmula màgica, inicien una competència que s’allarga dècades, i que dota de personalitat i una extrema qualitat el vermut que es produïa a Reus.
La marca Vermuts de Reus
Logotip de la marca comercial 'Vermuts de Reus'. / Cedida
Logotip de la marca comercial 'Vermuts de Reus'. / Cedida
És aquesta ‘competència entre les marques la que força la recerca de la recepta perfecta, la més original’, diu Marc Ferran, que continua dient que ‘es comencen a barrejar més i més herbes i s’elaboren vermuts més complexos i refinats’. Segons Ferran, en total a Reus s’arriben a produir entre finals del segle XIX i principis del XX més d’una vintena de vermuts.
I tot plegat s’exporta arreu de l’Estat, sobretot a Madrid, on proven per primer cop el vermut gràcies a Reus. Aleshores es posa de moda a mitja Europa, i el de Reus assoleix una fama internacional precisament per la seva composició, pel vi base amb què es fabrica, i per la competència entre les marques.
Segons Carles Prats, ‘es categoritza un tipus de vermut que ens permet, encara a dia d’avui, viatjar per mig món i demanar un vermut de Reus’. Una marca que s’ha recuperat recentment i que aglutina als elaboradors i productors del territori per tal de tornar el vermut allà on pertoca.
Una segona joventut
I és que el vermut torna a estar més de moda que mai. Carles Prats, el director de Vermuts Miró, assegura que torna a ‘ressorgir el fet de fer el vermut’, aquell acte social, associat als festius i als amics i família, que consisteix a sortir a prendre alguna beguda acompanyada d’una tapa.
Interior de l'establiment amb la col·lecció particular de Joan Tàpies. / Museu del Vermut
Interior de l'establiment amb la col·lecció particular de Joan Tàpies. / Museu del Vermut
Amb els anys, s’està deixant de banda la cervesa i els refrescos amb gas i es recupera el vermut, la beguda original de l’acte de fer el vermut. Però el vermut no només està de moda pel seu consum, també per les seves potencialitats.
A nivell turístic, per exemple, a Reus hi ha un dels Museus del Vermut més importants del món, i l’únic si tenim en compte que hi ha més d’una marca. En total, segons Joan Tàpies, el seu responsable, ‘més de 6.000 articles promocionals, 1.400 botelles i més de 300 cartells’ conformen una col·lecció indispensable per a tot amant del vermut. A més, és clar, d’una extensa carta de vermuts d’arreu del món.
Així són les esferificacions de vermut de Vermuts Miró. / Vermuts Miró
Així són les esferificacions de vermut de Vermuts Miró. / Vermuts Miró
Però a més, el vermut adquireix nous usos a la cuina. Segons Prats, ‘és una beguda menys agressiva que els roms o els conyacs, i molt més gustosa que els vins’, pel que és ideal per fer estofats i altres plats casolans. A més, Vermuts Miró ha posat al mercat les ‘perles de vermut’, que no deixen de ser petites quantitats de vermut esferificat, que poden acompanyar una amanida, i ara busquen com i de quina manera convertir el vermut en una beguda transversal al llarg del dia. ‘Es tracta que, a mitja tarda i amb quelcom dolç, la gent sigui conscient que també pot fer el vermut’, diu Prats.
