Els candidats, un a un

Barcelona

Carme Chacon: Prudent

No ha assumit riscos i ha fet campanya en clau bipartidista. Ha atacat sobretot el PP, per mirar d’identificar Pedro Sánchez com l´única alternativa a Rajoy. Més propera als periodistes que en anteriors campanyes i ha fet més mítings que fa quatre anys, perquè ara no té obligacions de ministra. Optimista però conscient que el PSC mai aconseguirà, de nou, els bons resultats del passat.

Francesc Homs: Adaptat

Sense experiència com a cap de cartell, mica en mica s’ha deixat anat en els mítings, tot i que durant tota la campanya ha quedat eclipsat per un Artur Mas amb molta presència. Homs no ha estat un candidat que busqués el contacte directe amb la gent amb passejades o selfies, però sí ha explotat la seva experiència com a exportàveu del Govern i entre didàctic i sorneguer s’ha esforçat en fer pedagogia i explicar perquè és un mal negoci seguir a Espanya

Jorge Fernández Díaz: Atrafegat

Ser ministre de l’interior en un moment com l'actual, després dels atacs de París, l’ha impedit bolcar-se tots els dies en la campanya per haver d'assistir a reunions internacionals, enterraments dels policies de Kabul, consells de ministres. Tot l’ha portat a afrontar el tram final de campanya amb una imatge de cansament destacable.

Josep Antoni Duran i Lleida: Cansat

I és que a banda de reconèixer aquest cansament en públic, el líder d’Unió també ha causat baixa algun dia per malaltia i ha hagut de ser substituït pel número dos a la llista, Josep Sánchez Llibre. Ha mirat de mostrar el seu perfil més dialogant i positiu, amb alguna excepció, com quan va advertir, visiblement enfadat, que no volia parlar més de Pablo Iglesias.

Xavi Domènech: Progressiu

Ha anat de menys a més. Primera campanya, al principi dubitatiu, ha anat guanyant confiança. Poc contacte amb la gent, no ha fet passejades pels mercats o per carres, admet que arriba cansat a la recta final, però satisfet de la feina feta. Té ganes de saber què han fet els altres partits, perquè assegura que no ha pogut seguir res més que els seus propis actes.

Gabriel Rufián: Profund

És nou en la política. Aquests dies s’ha estrenat en moltes coses: mítings, debats, entrevistes... tot era nou. El que més li ha costat, diu, és la pressió mediàtica i alguns comentaris a Twitter. No s’ha separat ni un dia de Joan Tardà, el seu mestre. Ha seguit cada dia el consell que li va donar abans de començar: beu aigua i no facis cas a ningú.

Juan Carlos Girauta: Suplent

L'únic candidat català que no surt als cartells electorals, només la meitat dels dies ha fet campanya en solitari a Catalunya. La resta, o bé ha estat taloner de Rivera, o bé ha voltat per Espanya. Un Girauta, que s'ha hagut de mossegar la llengua en moltes ocasions perquè l'estratègia del partit renegava d'atacar als altres candidats. No ho va poder evitar amb Ada Colau